10 (nùmer)
C'l artìcol chè 'l è scrit in
Carpśàn |
Al 10 vist damànd un nùmer triangolèr.

Al 10 vist damànd un nùmer triangolèr sentrê.
Al 10 (dēś, dieci in itagliàṅ, decem in latèin) 'l è al nùmer naturèl () ch'a seguìs al 9 (nōv) e 'l vin prìma edl 11 (ùndeś). In dla numerasiòun di romàṅ antìg al 10 'l era scrìt X. In dla numerasiòun ordinèla al tóś al dècim post.
Proprietê matemàtichi
- 'L è 'n nùmer pèra.
- In dal sistéma decimèl, al 10 'l è al prìm nùmer naturèl a tōr la secònda ciffra,
dop ed chièter dēś nùmer a na ciffra da per lē ch'i gh'vìnen prìma: - Al 10 'l è 'n nùmer cumpòst, send la moltìplica dal 2 col 5:
Fatoriśasiòun:- al 4rt edla séri dal moltìplichi per 2 di nùmer prim, tolt dèinter anc al 2 stès:[1]
2, 4, 6, 10, 14, 22, 26, 34, 38, 46, 58, 62, 74, 82, 86, 94, 106, 118, 122, 134, 142, 146 ...[2] - al 1im edla séri ed chi nùmer ch'i ìn la moltìplica per 5 'd un nùmer prim:[3]
10, 15, 25, 35, 55, 65, 85, 95, 115, 145, 155, 185, 205, 215, 235, 265, 295, 305, 335 ...[4]
- al 4rt edla séri dal moltìplichi per 2 di nùmer prim, tolt dèinter anc al 2 stès:[1]
- Send al 10 la moltìplica ed du nùmer prim:
10 = 2 x 5, dòunca 'l 10 ’l è 'n nùmer semiprìm.[5]
Al nùmer enagonèl sentrê 10.

Al 10 vist damànd un nùmer decagonèl.
'L eśèinpi edla manéra 'd inpilères dal bucìni di nùmer tetraédric.

Al priśma otagonèl, con dō ghìgni otagonèli 'd sóvr e 'd sòta, e 8 ghigni retangolèri in di fiànc.
- Al 10 al gh'à 4 diviśōr: 1, 2, 5, 10.
Send che la sòma di só diviśōr pròpi l'è più cìca che lò stès:
1 + 2 + 5 = 8 < 10, dòunca 'l 10 ’l è 'n nùmer difetìv.[8][9] - 'L è 'l 4rt elemèint edla sequèinsa di nùmer triangolèr, gnend dop dal 6 e prìma dal 15:[10]
1, 3, 6, 10, 15, 21, 28, 36, 45, 55, 66, 78, 91, 105, 120, 136, 153, 171, 190, 210, 231...[11] - 'L è 'l 3rs edla sucesiòun di nùmer triangolèr sentrê, gnend dòp dal 4 e prìma dal 19:[12]
1, 4, 10, 19, 31, 46, 64, 85, 109, 136, 166, 199, 235, 274, 316, 361, 409, 460, 514, 571...[13] - 'L è 'l 2nd edla séri di nùmer enagonèl sentrê, gnend dop edl 1 e prìma dal 28:[14]
1, 10, 28, 55, 91, 136, 190, 253, 325, 406, 496, 595, 703, 820, 946, 1081, 1225, 1378...[15] - 'L è 'l 2nd edla sequèinsa di nùmer decagonèl, gnend dop edl 1 e prìma dal 27:[16]
1, 10, 27, 52, 85, 126, 175, 232, 297, 370, 451, 540, 637, 742, 855, 976, 1105, 1242, 1387 ... [17] - 'L è 'l 3rs edla sequèinsa di nùmer tetraédric, gnend dop dal 4 e prìma dal 20:[18]
1, 4, 10, 20, 35, 56, 84, 120, 165, 220, 286, 364, 455, 560, 680, 816, 969, 1140, 1330, 1540 ...[19] - 'L è 'l 2nd edla sequèinsa di nùmer piramidèl enagonèl, gnend dop edl 1 e prìma dal 34:[20]
1, 10, 34, 80, 155, 266, 420, 624, 885, 1210, 1606, 2080, 2639, 3290, 4040, 4896, 5865 ...[21] - Al fà pert edla séri di nùmer idònev:
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 18, 21, 22, 24, 25, 28, 30, 33, 37, 40, 42, 45, 48,
57, 58, 60, 70, 72, 78, 85, 88, 93, 102, 105, 112, 120, 130, 133, 165, 168, 177, 190, 210, 232,
240, 253, 273, 280, 312, 330, 345, 357, 385, 408, 462, 520, 760, 840, 1320, 1365 e 1848.[22]
Al nùmer 10 in dla Giometrìa
Al polìgon ch'al gh'à dēś cô in dal só perìmeter 'l è al decàgon.
I poliéder ch'i gh'àn dēś faci in dal só estèren, i ìn al prìśma otagonèl e la piràmid cun la bêś enagonèla, sìa regolèr che minga.
Vóś lighèdi
- nùmer
- nùmer naturèl
- nùmer intēr
- sistéma decimèl
- nùmer semiprìm
- nùmer difetìv
- nùmer triangolèr
- nùmer triangolèr sentrê
- nùmer enagonèl sentrê
- nùmer decagonèl
- nùmer tetraédric
- nùmer piramidèl enagonèl
- nùmer idònev
Referèinsi
- ↑ (EN) 'N elèinc dimòndi gros ed chi nùmer moltìplichi per 2 di nùmer prim tolt dèinter anc al stès 2, in dal sit edl’OEIS.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A001747 dal moltìplichi per 2 di nùmer prim tolt dèinter anc al stès 2.
- ↑ (EN) 'N elèinc dimòndi gros ed chi nùmer ch'i ìn la moltìplica per 5 'd un nùmer prim, in dal sit edl’OEIS.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A001750 ed chi nùmer ch'i ìn la moltìplica per 5 'd un nùmer prim, in dla réda.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A001358 di nùmer semiprìm in dal web.
- ↑ (EN) 'N elèinc dimòndi gros ed chi semiprìm ch'i ìn la moltìplica ed 2 prìm diferèint tra 'd lōr, in dal sit edl’OEIS.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A006881 ed chi semiprìm ch'i ìn la moltìplica ed 2 prìm diferèint tra 'd lōr.
- ↑ (EN) 'N elèinc dimòndi gròs di nùmer difetìv in dal sit edl’OEIS.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A005100 di nùmer difetìv in dla réda.
- ↑ (EN) 'N elèinc dimòndi gròs di nùmer triangolèr in dal sit edl’OEIS.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A000217 di nùmer triangolèr in dal web.
- ↑ (EN) 'N elèinc dimòndi gròs di nùmer triangolèr sentrê in dal sit edl’OEIS.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A005448 di nùmer triangolèr sentrê in dla réda.
- ↑ (EN) 'N elèinc dimòndi gròs di nùmer enagonèl sentrê in dal sit edl’OEIS.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A060544 di nùmer enagonèl sentrê in dal web.
- ↑ (EN) 'N elèinc dimòndi gros di nùmer decagonèl in dal sit edl’OEIS.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A001107 di nùmer decagonèl in dla réda.
- ↑ (EN) 'N elèinc dimòndi gros di nùmer tetraédric in dal sit edl’OEIS.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A000292 di nùmer tetraédric in dal web.
- ↑ (EN) 'N elèinc dimòndi gros di nùmer piramidèl enagonèl in dal sit edl’OEIS.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A007584 di nùmer piramidèl enagonèl in dla réda.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A000926 di nùmer idònev in dal web.
Èter progèt
Wikimedia Commons contiene file multimediali su 10 (nùmer)
Wikizionario contiene la voce di dizionario «10 (nùmer)»
Colegamèint estèren
- (IT) La vóś in sìm'a 'l vocabolàri Treccani.
- (IT) D'indû a deśvìn al só nòm in sìm'a etimo.it.
- (EN) I nùmer difetìv in dal sit edl’OEIS in dla réda.
- (EN) I nùmer difetìv in dal sit Prime Glossary.
- (EN) I nùmer difetìv in dal sit MathWorld.
- (EN) I nùmer difetìv in dal sit PlanetMath.
- (EN) La sequèinsa OEIS A001358 di nùmer semiprìm in dal web.
- (EN) La sequèinsa OEIS A000217 di nùmer triangolèr in dal web.
- (EN) La sequèinsa OEIS A005448 di nùmer triangolèr sentrê in dla réda.
- (EN) Al nùmer triangolèr sentrê in dal sit mathworld.com.
- (EN) La sequèinsa OEIS A060544 di nùmer enagonèl sentrê in dal web.
- (EN) La sequèinsa OEIS A001107 di nùmer decagonèl in dla réda.
- (EN) Soquànti spiegasiòun in sìm'ai nùmer poligonèl sentrê in dal sit mathworld.com.
- (EN) La sequèinsa OEIS A000292 di nùmer tetraédric in al web.
- (EN) La sequèinsa OEIS A007584 di nùmer piramidèl enagonèl in dla réda.
- (EN) Na spiegasiòun di nùmer figurê dl'Elena Deza e 'd Michel Deza in PDF, 2011.
- (EN) La sequèinsa OEIS A000926 di nùmer idònev in dla réda.
- (EN) La sèri di nùmer idònev in dal sit MathWorld.