Les Sept Savoirs nécessaires à l'éducation du futur

Da Wikipedia.


C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Les Sept Savoirs nécessaires à l'éducation du futur ("I Sèt Savér indispensàbil a l'educasiòun dal futùr") 'l è 'n scrit ed sociologìa, filośòfic e pedagògic 'd Edgar Morin publichê in dal 1999 da l'UNESCO.

Al scritōr al gh'descòr ed soquànti manéri 'd vèder i probléma dal dè 'd incō e che, a só dìr, a ghe srèv da traśmètri ai śóven perchè che a ste mond i s la posen cavèr méj ed chi è gnû prìma 'd lōr. Chi argomèint chè i andrèven śuntê a 'l matéri ch'a s insègna in del scóli. I sèt savér indispensàbil da cgnùser i ìn elenchê da 'l avtōr in di sèt capìtol che 'l só scrit al s divìd:

  1. L'orba edla cgnusìnsia: 'l erōr e l'iluśiòun
  2. I prinsìpi ed na cgnusìnsia ch'la gh'ciàpa
  3. Insgnèr la cundisiòun edl òm
  4. Insgnèr l'identitê terèstra
  5. Fèr fròunt agli incertèsi
  6. Insgnèr la conprensiòun
  7. La morèl dal gèner umàṅ

L'unitê di ragionamèint, di sentimèint e dal pasiòun ch'i s ciàmen i ùn con chièter ind un sérć ùnic.
Al biśògn i ùn ed chièter in dla socetê e in dl'evolusiòun.
I ligàṁ tra 'l servèl, la cultùra e 'l mucèr sù dal vèder, in dla sùca 'd un cristiàṅ.
«
En même temps, nous trouvons une triade bio-anthropologique autre que celle cerveau <--> esprit <--> culture : elle ressort de la conception du cerveau triunique de Mac Lean.[1] Le cerveau humain intègre en lui: a) le paléocéphale, héritier du cerveau reptilien, source de l'agressivité, du rut, des pulsions primaires, b) le mésocéphale, heritier du cerveau des anciens mammifères, où l'hippocampe semble lier le développement de l'affectivité et celui de la mémoire à long terme, c) le cortex qui, déjà très développé chez les mammifères jusqu'à envelopper toutes les structures de l'encéphale et former les deux hémisphères cérébraux, s'hypertrophie chez les humains en un néocortex qui est le siège des aptitudes analytiques, logiques, stratégiques que la culture permet d'actualiser pleinement. Ainsi nous apparaît une autre face de la complexité humaine qui intègre l'animalité (mammifère et reptilienne) dans l'humanité et l'humanité dans l'animalité.[2] Les relations entre les trois instances sont non seulement complémentaires mais aussi antagonistes, comportant les conflits bien connus entre la pulsion, le coeur et la raison ; corélativement, la relation triunique n'obéit pas à une hiérarchie raison <--> affectivité <--> pulsion ; il y a une relation instable, permutante, rotative entre ces trois instances. La rationalité ne dispose donc pas du pouvoir suprême. Elle est une instance, concurrente et antagoniste aux autres instances d'une triade inséparable, et elle est fragile : elle peut être dominée, submergée, voire asservie par l'affectivité ou la pulsion. La pulsion meurtrière peut se servir de la merveilleuse machine logique et utiliser la rationalité technique pour organiser et justifier ses entreprises.»
(FR)(Da 'l ters capìtol ed Les Sept Savoirs nécessaires à l'éducation du futur, 'd Edgar Morin, 1999)
«
In dal stès tèinp nuèter a catòm na triplèina diferèinta ed quèla servèl <--> spirit <--> cultùra: questachè la vin fóra dala pinsèda dal servèl triùnic ed Mac Lean. Al servèl umàṅ al mèt insèm, dàintr a sè: a) al paleoencéfel, deśgnû da 'l servèl di retil, fòunt edla cativèria, edla śmània, dal pulsiòun primàri, b) al meśencéfel, armagnìnsa dal servèl di antìg mamìfer, indû 'l ipocànpi a pèr ch'al liga al śvilùp edl'afetivitê e quèl edla memòria in dal tèinp lung, c) La cortècia che, bèle dimòndi śvilupèda in di mamìfer infìn a ciapèr sù tuti el strutùri edl encéfel e fèr i du emisfér cerebrèl, la s ipertrofìśa in di cristiàṅ in na neocortècia ch'l'è 'l post del capacitê analìtichi, lògichi, stratègichi che la cultùra la permèt ed mètr in pràtica per intér. Acsè nuètr a vdòm n'ètra ghìgna edla conplesitê di òm, ch'la mèt insèm la bestialitê (di mamìfer e di rètil) in dl'umanitê e l'umanitê dèintr in dla bestialitê. El relasiòun tra 'l trī caraterìstichi i s conpléten mo anca i s van còunter, vist ch'i gh'àn el batàj bèin cgnusùdi tra 'l pulsiòun, al cōr e la ragiòun; incòr, la relasiòun triùnica la nn'obedìs minga ala gerarchìa ragiòun <--> sentimèint <--> śmània; a gh'è na relasiòun minga fisèda, ch'la cànbia, ch'la prìla, tra chel trī istànsi chè. La rasionalitê la n'gh'à minga dòunca al cmànd pin. L'è n'istànsa concorèinta e cuntrària agli ètri istànsi 'd una triplèina mìa diviśìbil, e l'è anc delichèda: la pōl èser cmandèda, schisèda, anca schiaviśèda dai sentimèint e dala śmània. La śmània asasèina la s pōl servìr edla belìsima màchina lògica e druèr la rasionalitê tètnica per organiśèr e giustifichèr el só inpréśi.»

Vōś lighèdi

Noti e referèinsi

  1. (EN) P. D. Mac Lean, The triune brain, in Smith (F. Q.) ed. The Neurosciences, Second Study Program, Rockfeller University Press, New York, 1970.
  2. (FR) "...cela nous conduit à associer étroitement l'intelligence à l'affectivité, ce qu'indiquent clairement les travaux de : A. Damasio, "L'erreur de Descartes", éd. O. Jacob, Paris ; et de J. M. Vincent, "Biologie des passions", éd. O. Jacob, Paris."

Colegamèint estèren