Vai al contenuto

Cécile de Volanges

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

La Cecilia drē a scrìver na lettra a 'l cavaliēr Danceny màinter ch'la 'scólta i cunsìli dal viscòunt ed Valmont, disgnê dala Marguerite Gérerd ala fin dal Setsèint

La Cécile de Volanges l' è ùn di personâǵ dal Liaisons dangereuses, al romàṅś epistolêr francéś, 'd argumèint eròtic, dal Pierre Choderlos de Laclos dal 1782.

La stòria dal personâǵ

[mudéfica la surzéia]

La ragasōla Cécile l'è vgnuda sù educhèda dàint'r ind un cunvèint ed sōri e só mèder la l'à prumìsa in spōśa a 'l còunt ed Gercourt. N'amìga 'd famìja, la marchéśa 'd Merteuil la gh'à però 'n còunt in suspēś pròpia cun chilò, e alōra a chilē a gh'vin in a-mèint ed vindichèr-'s ed lò, strulghènd la manéra 'd tōr vìa la verginitê ala ragàsa prìma ch'la gh'vaga a nósi. Per 'rivèr a cal riśultê chè, la marchéśa la gh'la chèva 'd cunvìns'r al só amìg dimòndi libertèin, al viscòunt ed Valmont, a profitèr edl'ingenvitê dla ragasōla màinter ch'la vin ospitèda in dla cà dla stèsa sina dal viscòunt, la sgnōra 'd Rosemonde.

«
...Vous saurez donc que M. de Valmont, qui m’a remis jusqu’à présent les lettres de M. Danceny, a trouvé tout d’un coup que c’était trop difficile ; il a voulu avoir une clef de ma chambre. Je puis bien vous assurer que je ne le voulais pas : mais il a été en écrire à Danceny, & Danceny l’a voulu aussi ; & moi, ça me fait tant de peine quand je lui refuse quelque chose, surtout depuis mon absence qui le rend si malheureux, que j’ai fini par y consentir. Je ne prévoyais pas le malheur qui en arriverait.
Hier, M. de Valmont s’est servi de cette clef pour venir dans ma chambre, comme j’étais endormie ; je m’y attendais si peu, qu’il m’a fait bien peur en me réveillant ; mais comme il m’a parlé tout de suite, je l’ai reconnu, & je n’ai pas crié ; & puis l’idée m’est venue d’abord, qu’il venait peut-être m’apporter une lettre de Danceny. C’en était bien loin. Un petit moment après, il a voulu m’embrasser ; & pendant que je me défendais, comme c’est naturel, il a si bien fait, que je n’aurais pas voulu pour toute chose au monde qu’il restât comme ça. Mais lui voulait un baiser auparavant. Il a bien fallu, car comment faire ? d’autant que j’avais essayé d’appeler ; mais outre que je n’ai pas pu, il a bien su me dire que s’il venait quelqu’un, il saurait bien rejeter toute la faute sur moi ; & en effet, c’était bien facile, à cause de cette clef. Ensuite il ne s’est pas retiré davantage. Il en a voulu un second ; & celui-là, je ne savais pas ce qui en était, mais il m’a toute troublée, & après, c’était encore pis qu’auparavant. Oh ! par exemple, c’est bien mal ça. Enfin après…, vous m’exempterez bien de dire le reste ; mais je suis malheureuse autant qu’on peut l’être.»
(FR)(Les liaisons dangereuses, Nuvanta-setéśma lettra, dala Cécile ala marchéśa 'd Merteuil, 1782)
«
...Dòunc a gh'î da savér che 'l sgnōr Valmont, che infìn a'dês al 'm à cunsgnê el lettri dal sgnōr Danceny, 'l a catê, tùt ind un mumèint, ch'l era 'n quêl trôp difìcil; 'l à vlû avér na cèva edla mé cambra. A pôs bèin dìr-ev che mè a n'vliva mìa: mo lò al in à scrìt a 'l Danceny, e anc al Danceny al 'l à vlû; e mè, a sufrìs acsè tant quand a gh'dìg un nò, sovertùt da quand la mé mancàṅsa l'al rend acsè trist, che mè a-j-ò finî per dìr ed sè. Mè a n'saìva minga la sfurtùna ch'a in s'rèv deśgnùda.
Ajēr, al sgnōr ed Valmont al s è servî ed cla cêv lè per gnìr dàint'r in dla mé cambra, che mè a durmìva; mè a nn em 'l aspetèva per gnint, tant che lò al 'm à fât dimòndi pavùra in dal deśdèr-em; mo cùm'al 'm à parlê subìt, mè a-j-ò capî ch'l era lò, e a nn'ò briśa sighê; e pò a 'm è gnû in a-mèint ch'al psìva èser gnû lè per purtèr-em na lettra dal Danceny. Al 'l in era bèin luntàn. Un puchìn dôp, lò 'l à vlû baśèr-em; e màinter che mè a 'm difendìva, c'ma 'l è naturêl, lò 'l à brighê acsè bèin, che mè a nn'avrèv minga vlû, per gnint a 'l mond, che lò 'l armagnìs acsè. Mo lò 'l à vlû 'n èter bêś. A-j-ò duvû, perchè c'ma fèr altrimèinti? al stès quêl che se mè a ìs pruvê a ciamèr; mo dôp ch'a nn'ò mia psû, lò al 'm à bèin savû dìr che s'a fùs gnû 'n quelcdùn, lò 'l avrèv bèin savû dèr la colpa a mè; e in di fât, 'l era dimòndi fàcil, per vìa 'd cla cèva là. Dôp, lò al n's è mia incòr tolt indrē. Al 'n à vlû 'n èter; e quèl lè, mè a n'savìva mìa c'm'a fùs, mo 'l 'm turbèva tùta, e dôp, 'l era incòr pēś che prìma. Oh! p'r eśàimpi, 'l è dimòndi mêl queschè. E incòr dôp…, vò a 'm risparmiarî da 'l dìr-'v al rest; mo mè a sun despiaśùda tùt quèl ch'a s pōl.»
(MUD)

Al viscòunt al cēd agli insistèinsi dla Merteuil anca perchè al vōl fèr paghèr la mèd'r edla Cécile p'r i brùt petegulès ch'questachè la stremna in gìr in sim'a lò. Al s fà vèder dimòndi amìg edl inamurê ed lē, al Danceny e 'l s śibìs c'ma portalèttri tra i dū, mo quand la ragasōla la gh'dà la cêv edla só camer per śveltìr incòr de più i scambi 'd lettri col Danceny, lò al sà bele c'm'al gh'à da fèr per avér-egh la ragasōla a só dispuśisiòun. Mìa sōl la prìma nôt al la turà, mo chegli ètri nôt ch'i gnaràn, lò 'l gh'insegnarà bèin a bliśghèr in dla só camer da put, più riparèda dai contrôl di parèint. La Cécile la cùr incòr adrē a 'l só bel Danceny, mo presti la gh'arà da sistemèr prìma 'd tùt 'n abôrt, gnû p'r i só śvùj dla nôt col viscòunt.

Vóś lighèdi

[mudéfica la surzéia]

Èter prugêt

[mudéfica la surzéia]

Colegamèint estèren

[mudéfica la surzéia]