Cavaliēr Danceny

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Al viscòunt ed Valmont frî dop dal duêl mo turnê amìg dal Danceny, e 'l gh'fà purtèr el lettri edla marchéśa, disgnê dala Marguerite Gérerd ala fin dal Setsèint

Al cavaliēr Danceny 'l è ùn di personâǵ dal Liaisons dangereuses, al romàṅś epistolêr francéś, 'd argumèint eròtic, dal Pierre Choderlos de Laclos dal 1782.

La stòria dal personâǵ

Al cavaliēr 'd Danceny 'l è 'n śóven Cavaliēr ed Melta, cun dagli urìgin nobli mo 'l n'è mia rìc e 'lóra, per scampèr, al dà dal lesiòun ed cant e 'd erpa. Al vin sernî dala marchéśa 'd Meurteuil per dèr dal lesiòun 'd erpa a la ragàsa Cécile. Chi dū chè, mist'r e sculèra, i s cóśen 'l ùn ed cl'ètra e presti i tachen a scambièr-es dal lettri 'd amōr, atravèrs el cordi edl'erpa. La marchéśa ed Merteuil la gh'à dal miri mìa tant cèri, perchè da na banda segretamèint, la fà la spìa a la meder dla ragàsa, e però da cl'ètra banda, la śibìs ala ragasōla la manéra 'd cuntinvèr la tresca col bel mister.
In di fât, send la ragasōla bele prumìsa in spōśa a 'l còunt ed Gercourt, só mèder la sgnōra Volanges, la gh'à da sarèr subìt cla tresca lè col mister Danceny e per queschè la la sèra in cà.

«
... Concevez-vous, ma Cécile, quel plaisir de nous retrouver ensemble, de pouvoir nous jurer de nouveau un amour éternel, & de voir dans nos yeux, de sentir dans nos âmes que ce serment ne sera pas trompeur ? Quelles peines un moment si doux ne ferait-il pas oublier ? Hé bien, j’ai l’espoir de le voir naître, & je le dois à ces mêmes démarches que je vous supplie d’approuver. Que dis-je ? je le dois aux soins consolateurs de l’ami le plus tendre ; & mon unique demande est que vous permettez que cet ami soit aussi le vôtre.
... Vous connaissez l’ami dont je vous parle ; il est celui de la femme que vous aimez le mieux. C’est le vicomte de Valmont.
Mon projet, en m’adressant à lui, était d’abord de le prier d’engager Mme de Merteuil à se charger d’une lettre pour vous. Il n’a pas cru que ce moyen pût réussir ; mais au défaut de la maîtresse, il répond de la femme-de-chambre, qui lui a des obligations. Ce sera elle qui vous remettra cette lettre & vous pourrez lui donner votre réponse.
Ce secours ne nous sera guère utile, si, comme le croit M. de Valmont, vous partez incessamment pour la campagne. Mais alors c’est lui-même qui veut nous servir. La femme chez qui vous allez est sa parente. Il profitera de ce prétexte pour s’y rendre dans le même temps que vous ; & ce sera par lui que passera notre correspondance mutuelle.»
(FR)(Les liaisons dangereuses, Ssantasinchéśma lettra, da 'l cavaliēr 'd Danceny ala Cécile, 1782)
«
... Psî-'v imaginèr-ev, la mé Cecìlia, al piaśēr ed catèr-es n'ètra volta insèm, ed psér n'ètra volta prumèt'r-es amōr etèren, e 'd guardèr-'s in di ôć, e 'd sintìr in dal nostri almi, che cla prumìsa chè la n'se śbàlia mìa? Qvanti sufràinsi a prèven śmindghèr ind un mumèint acsè dōls? Dòunca, mè a gh'ò la sperànsa ed vèd'r-el naser, e a 'l dév a chi pâs chè, ch'a 'v prēg ed cunsintìr. Cuśa dìgh-j-a? mè a 'l dév a 'l curi più chèri edl amìg più tender; e la me sóla dmanda la srèv che cl amìg chè al dvàinta anc al voster.
... Vò a cgnusî 'l amìg ch'a 'v dìg; 'l è anca quêl edla dòna che vò amê de più. 'L è al viscòunt ed Valmont.
Quêl ch'a pinsèva prìma, a 'l só riguèrd, 'l era che lò al preghìs la sgnōra Merteuil ed cunsgnèr-ev na lettra. Mo lò al n'è mia stê dl'idéa che cal mêś chè al fùs bòun; e s'a gh'chèla la sgnōra, lò al garantìs però cun la camaréra, che difât la gh'è ublighèda. La srà lē ch'la 'v cunsgnarà cla lettra chè e vò a prarî dèr-egh la vostra rispósta.
Cl aiùt chè però, al ne srà ùtil per gnint se, c'm'al crèd al Valmont, vò a sî sàimper drē a partìr per la campàgna. Mo alóra al srà pròpia lò ch'al s gnarà in ajùt. La dòna che vò a gh'andê in , l'è na só parèinta. Lò al prufitarà ed cla scuśa chè p'r andèr-la a catèr in dal stès mumèint voster; e a srà da 'l só màṅ, ch'a pasarà la nostra corespondèinsa.»
(MUD)

Al viscòunt al s mèt da mêś ai dū amànt, e fènd-es cunsgnèr la cèva dla cambra edla ragàsa, cun la scuśa ed catèr sù el lettri che chilē la indirisèva a 'l cavaliēr, al gh'la chèva invéci ed ciavèr-'s-la 'd suo. Dòp un bel pô 'd credulitê sia vers a 'l viscòunt che anc ala marchéśa, al Danceny al vera i ôć in sìm'a 'l brùt tîr che 'l Valmont al gh'ìva riservê, e dòunc al al sfida a duêl.

«
... M. votre neveu… Mon Dieu ! faut-il que j’afflige tant une si respectable dame ! M. votre neveu a eu le malheur de succomber dans un combat singulier qu’il a eu ce matin avec M. le chevalier Danceny. J’ignore entièrement le sujet de la querelle ; mais il paraît, par le billet que j’ai trouvé encore dans la poche de M. le Vicomte & que j’ai l’honneur de vous envoyer ; il paraît, dis-je, qu’il n’était pas l’agresseur. Et il faut que ce soit lui que le ciel ait permis qui succombât.
J’étais chez M. le Vicomte à l’attendre, à l’heure même où on l’a ramené à l’hôtel. Figurez-vous mon effroi, en voyant M. votre neveu porté par deux de ses gens, & tout baigné dans son sang. Il avait deux coups d’épée dans le corps, & il était déjà bien faible. M. Danceny était aussi là, & même il pleurait. Ah ! sans doute, il doit pleurer : mais il est bien temps de répandre des larmes, quand on a causé un malheur irréparable.
Pour moi, je ne me possédais pas ; & malgré le peu que je suis, je ne lui en disais pas moins ma façon de penser. Mais c’est là que M. le vicomte s’est montré bien véritablement grand. Il m’a ordonné de me taire ; & celui-là même, qui était son meurtrier, il lui a pris la main, l’a appelé son ami, l’a embrassé devant nous tous, & nous a dit : "Je vous ordonne d’avoir pour Monsieur tous les égards qu’on doit à un brave & galant homme." Il lui a, de plus, fait remettre, devant moi, des papiers fort volumineux, que je ne connais pas, mais auxquels je sais bien qu’il attachait beaucoup d’importance. Ensuite, il a voulu qu’on les laissât seuls ensemble pendant un moment.»
(FR)(Les liaisons dangereuses, Seint-essantatriéśma lettra, da 'l messiù Bertrand ala sina dal viscòunt, 1782)
«
... Al voster sgnōr anvō… Noster Sgnōr! a gh'ò pròpia da fèr trôp sufrìr na sgnōra dègna c'ma vò! Al vost'r anvō al gh'à 'vû la sfurtùna 'd murìr ind un cumbatimèint particolêr ch'al gh'à 'vû stamatèina col cavaliēr Danceny. Mè a n'sò brìśa al perchè i quistiunèven; mo a sembra, da 'l biglièt ch'a-j-ò incòr catê in dla bisàca dal sgnōr Viscòunt e ch'a gh'ò 'l onōr ed spedìr-ev; a sembra, a dgìva, che lò al n'era minga 'l agresōr. E a è capitê che 'l cēl 'l 'l àpia fat socòmber.
Mè a era da 'l viscòunt a 'spetèr-el, in dal stès mumèint ch'i 'l àn purtê indrē a 'l albèreg. Figurê-'v al mé spavèint in dal vèder al voster sgnōr anvō cumpagnê da dū di só cumpêr e tùt mòj dal só sanghev. Al gh'avìva dū frìdi 'd spèda in dal corp, e 'l era bele dimòndi débol. Anc al sgnōr Danceny 'l era là e 'l pianśìva anca lò. Ah! A n'gh'è dùbi ch'al dév piànśer: mo 'l è trop têrd per versèr dal lèghermi quand a s'è fât na diśgràsia cumpàgna.
Da per mè, mè a nn'em tgniva brìśa; e in dal mé cìc, a gh'in dgìva 'd tùt i culōr. Mo própia in cal mumèint lè, al sgnōr viscòunt al s à fât vèder la só grandèsa. Al 'm à cmandê 'd taśér; e a cl èter ch'l era 'l só 'sasèin, al gh'à tolt la màṅ, al 'l à ciamê amîg, al 'l à baśê davànti a nuèter e 'l s à dìt: "Mè a 'v e-cmàd 'd avér, per cal sgnōr chè, tùt i riguêrd ch'a s gh'à d'avér p'r un galantòm." E incòr, a 'l gh'à fât purtèr, davànti a mè, un bel pò 'd chèrti, che mè a n'sò minga, mo ch'a-j-ò vìst che lò 'l gh'dèva dimòndi importànsa. Dòp, 'l à vlû ch'a i lasìsen sōl lor dū insèm per un mumèint.»
(MUD)

'L è pròpi al viscònt ed Valmont ch'al vin frî in na brùta manéra, mo prìma 'd murìr, al gh'la chèva 'd fèr-es perdunèr da 'l cavaliēr, ch'al gh' torna amìg, e 'l Valmont al gh'cunsègna tùti el lettri dla marchéśa a só dispuśisiòun.
Al Danceny al n'è mia bòun ed dispresèr o 'd acuśèr la Cécile, mo però 'l è trôp scunfurtê e 'l gh'à anc da scapèr dala giustìsia ch'l'al serca. Al fà sù i bagàj e 'l partìs per Melta a fèr vìta ritirèda.

Vóś lighèdi

Èter prugêt

Colegamèint estèren

Referèinsi