Pólvra

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Di gât ed polvra in dal pavimèint.

La pólvra o pólver (polvere in itagliàṅ) l'è n'armisćiànsa ed pcunsèin dimòndi cìc ed materiē di più diferèint, e anca 'd fùm, ch'i galègen in dl'ària e i se strèmnen pugèndes un pô in gìr dapertùt ch'a nn'è gnanc un bèl vèder, dôp che descòmed da respirèrla o spluchintèrsegh atâc.
Difât, in dla pólvra, minga in dimòndi tèimp, i s śunten dal bestiulèini, i àcher edla pólvra, ch'i gh'rùmen da mêś, in serca ed magnèr e 'd mètregh sù famìja. I só escremèint, ch'i se strèmnen incóra dàint'r in dla pólvra, gnanc raramèint i prèven fèr gnìr dagli alergìi del persòuni ala pólvra: indispensàbil, a cal pùnt, stergèr subìt e tgnìr i ambiìnt al più lùcid pusìbil.

In dal vōd edl univèrs a gh'è pò anc la pólvra spasièla, ch'la 'gh viàśa stremnèda da mêś e che in sert mumèint la gh'la chèva anch ed grupèr-es per fèr sù di pcòun più grôs ed giaròun o 'd pianéta.

Manéri 'd dìr

  • (CARPŚ) Dèr śò la pólvra, (IT) (lett.) Spolverare, (fig.) Avere rapporti sessuali, Malmenare.[1]
  • (MUD) Magnèr la pólvra,[2] (IT) (lett.) Mangiare la polvere, (fig.) Rimanere indietro.
  • (SPIL) La scrāna vêcia ch'a-gh'ëra ind’ al tasêl, a fôrza 'd tarö l’-é andêda tóta in pölvra,[3] (IT) La sedia vecchia che stava nel solaio, a furia di tarli, è andata tutta in polvere.

Vóś lighèdi

Dla pólvra spasièla drē a vujères sù in tond ind un cô luntàn edl univèrs.

Èter progêt

Colegamèint estèren

Noti e referèinsi

  1. (CARPŚ) e (IT) In dal "Dizionario del dialetto carpigiano" dal Grasiàn Malagòli e dl'Anna Marìa Ori, Mòdna 2011, a s escrìv: „Dèer ṡò la póolver”.
  2. (MUD) e (IT) "A m'arcòrd - Dizionario enciclopedico del dialetto modenese", dal Sander Bellèi, Frèra 1999.
  3. (SPIL) e (IT) "Vocabolario del dialetto spilambertese" ed Renato Peri, Mòdna, 2009.