Angoulême

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Al stéma dla sitê.
Al Dipartimèint dla Charente ch'al gh'a per capitèla Angoulême.
Na piantèina dla sitê dal 1914.
La catedrèla 'd S. Péder.

Angoulême 'l è 'n cumùn edl Òvest edla Fransa, capitèla dal dipartimèint edla Charente, in dla regiòun Poitou-Charentes. I só abitànt i s ciàmen Angoumoisins.

Tirèda sù in sìm'a 'n promontòri, la s fàcia in sìm'ai du fiùm edla Charente e dla Touvre ch'i gh'pàsen 'd sòta. La sitê la n'gh'à brìśa 50.000 abitànt, mo cun al conglomerê ch'a gh'è tachê, la rìva ai 110.000 abitànt.

Al sìndegh 'l è Xavier Bonnefont, dal partî Union pour un mouvement populaire, in carga da 'l 2014.

La só storia

La sitê l'era cgnusùda in dl'antichitê c'ma Iculisma.

Al re Clovì al la tulìva vìa ai Viśigôt in dal 507 mo però in dal IX sécol la sitê la gnìva tolta dai Normàṅ. In dal 1204 al re 'd Inghiltèra Śvan sèinsa tèra al firma na chèrta 'd concesiòun per la creasiòun dal cumùn 'd Angoulême.

Angoulême l'à patî dimòndi in dal tèimp dal Guèri 'd religiòun, sovertùt dop che 'l amiràli protestànt Coligny al tulìva la sitè in dal 1568. La cuntéa dl Angoumois, dintór'n a Angoulême, l'éra 'd cal ram edla famìja Valois, ciamê per quèst di Valois-Angoulême, d'indû a deśgnìva anc al Fransèsc I ed Francia.


«
Angoulême est une vieille ville, bâtie au sommet d'une roche en pain de sucre qui domine les prairies où se roule la Charente. Ce rocher tient vers le Périgord à une longue colline qu'il termine brusquement sur la route de Paris à Bordeaux, en formant une sorte de promontoire dessiné par trois pittoresques vallées. L'importance qu'avait cette ville au temps des guerres religieuses est attestée par ses remparts, par ses portes et par les restes d'une forteresse assise sur le piton du rocher. Sa situation en faisait jadis un point stratégique également précieux aux catholiques et aux calvinistes, mais sa force d'autrefois constitue sa faiblesse d'aujourd'hui; car en l'empêchant de s'étaler sur la Charente, ses remparts et la pente trop rapide du rocher l'ont condamnée a la plus funeste immobilité. Vers le temps où cette histoire s'y passa, le gouvernement essayait de pousser la ville vers le Périgord en bâtissant le long de la colline le palais de la préfecture, une école de marine, des établissements militaires, en préparant des routes. Mais le commerce avait pris le devans ailleurs. Depuis long-temps le bourg de l'Houmeau s'était agrandi comme une couche de champignons aux pieds du rocher, sur les bords de la rivière, le long de laquelle passe la grande route de Paris à Bordeaux. Personne n'ignore la célébrité des papeteries d'Angoulême, qui, depuis trois siècles s'étaient forcément établies sur la Charente et sur ses affluens où elles trouvèrent des chutes d'eau. L'État avait fondé à Rouelle sa plus considérable fonderie de canons pour la marine. Le roulage, la poste, les auberges, le charonnage, les entreprises de voitures publiques, toutes les industries qui vivent par la route et par la rivière, se groupèrent au bas d'Angoulême pour éviter les difficultés que présentent ses abords.»
(FR)(In dai Illusions perdues quand al Balzac al descrîv la sitê in dal 1837)
«
Angoulême l'è na vècia sitê, custruìda in sìma a 'n prumuntòri cuma 'n pàṅ 'd sùcher, ch'la guèrda i prê in dû a gira la Charente. Cal giaròun chè al prìla vers al Périgord in na lunga culèina ch'la finìs bruscamèint in sìm'a la strèda da Parì a Bordó, dvintènd un prumuntòri disgnê da trī valèdi pitorèschi. L'importànsa 'd cla sitê chè in dal tèimp dal guèri 'd religiòun l'è testimugnèda dai só mùr, dal só porti, e dai rest 'd na furtèsa śachèda in sìm'a 'l sprôc dal giaròun. La só puśisiòun la 'n ìva già fat un punt estratègic presiōś sìa p'r i católic che p'r i calvinìsta, ma la só fòrsa 'd na vòlta l'è dvintèda la só deblèsa 'd incō; perchè i só mùr e la pendèinsa tròp drìta dla só préda i gh'impedìsen ed spianèr-es in sìm'a la Charente e i la cundànen a la piò sfurtunèda imubilitê. Vers al tèimp quand a sucéd cla stòria chè, al guvèren al pruvèva a cucèr la sitê vers al Périgord tirènd sù 'd lung a la culèina al palâs ed la prefetùra, na scōla marinèra, dal costrusiòun militèri e anca dal strèdi. Mo 'l cumérsi 'l ìva già tolt n'ètra strèda. Da dimòndi tèimp al quartēr edl Houmeau al s éra ingrandî cuma 'n sprôc ed fùnś sciampignóṅ ai pē dal prumuntòri, in sìm'ai rîv dal fiùm, indû lè 'd lung a pàsa la grand'estrèda da Parì a Bordó. Tùt i cgnùsen el famóśi cartéri 'd Angoulême, che da trī sècol egl'ìn stèdi custruìdi per forsa chè 'd fianc a la Charente e ai só afluèint in dû a s era catê dal caschèdi 'd aqua. Al Stêt 'l ìva custruî a Rouelle la só piò gròsa funderìa 'd canòun per la marèina. La sirculasiòun, la posta, i albèreg, i riparadōr, el dìti 'd traspòrt public, tuti el fàbrichi ch'i stàṅ 'd lungh'el strèdi e in di fiòm, i s éren grupèdi sòta 'd Angoulême, per scansèr el dificultê di só fiànc rìpid. »
(MUD)


Persunàǵ famóś lighê a Angoulême


I só mùr (monumèint estòric ed Francia)

Ligàm a fóra