Sganarêl o 'l Bêc imaginàri

Da Wikipedia.


C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn


Sganarêl o 'l Bêc imaginàri (Sganarelle ou le Cocu imaginaire) l'è na cumédia in vêrs, in 'n ât ùnic, dal Molière, scrìta in dal 1660. In cla cumédia chè al Molière al tóś in gîr un marì ch'al s crèd bêc.

Sunt

Per na séri 'd equìvoc ch'i s seguìsen, na còpia 'd inamurê e na còpia 'd e-spōś i s ìn fàt l'idéa 'd èser dvintê bêc, mèinter che invéci a gh'è sól di contìn'v traviśamèint di fat.

Persunàģ
Al Sganarêl
  • Gorgibus, un burghēś ed Parì
  • Célia, só fiōla
  • Léli, 'l inamurê dla Célia
  • Gros-René, valèt dal Gorgibus
  • Sganarelle, burghēś ed Parì e bêc imaginàri
  • Só mujér
  • Villebrequin, pèd'r ed Valèri
  • La serva dla Célia
  • Un parèint ed Sganarêl.


«
Sganarelle (sans voir Célie):
"Ce n’est point s’expliquer en termes ambigus.
Cet étrange propos me rend aussi confus
Que s’il m’était venu des cornes à la tête.
(Il se tourne du côté que Lélie s’en vient d’en aller.)
Allez, ce procédé n’est point du tout honnête."

Célie (à part):
"Quoi, Lélie a paru tout à l’heure à mes yeux,
Qui pourrait me cacher son retour en ces lieux."

Sganarelle poursuit:
"Ô! trop heureux, d’avoir une si belle femme,
Malheureux, bien plutôt, de l’avoir cette infâme,
Dont le coupable feu trop bien vérifié,
Sans respect ni demi nous a cocufié;"
(Célie approche peu à peu de lui, et attend que son transport soit fini pour lui parler.)
"Mais je le laisse aller après un tel indice
Et demeure les bras croisés comme un jocrisse.
Ah! je devais du moins lui jeter son chapeau,
Lui ruer quelque pierre, ou crotter son manteau,
Et sur lui hautement pour contenter ma rage
Faire au larron d’honneur crier le voisinage".

Célie: "Celui qui maintenant devers vous est venu
Et qui vous a parlé, d’où vous est-il connu?"

Sganarelle: "Hélas ! ce n’est pas moi qui le connaît Madame,
C’est ma femme."

Célie: "Quel trouble agite ainsi votre âme?"

Sganarelle: "Ne me condamnez point d’un deuil hors de saison
Et laissez-moi pousser des soupirs à foison."

Célie: "D’où vous peuvent venir ces douleurs non communes?"

Sganarelle: "Si je suis affligé, ce n’est pas pour des prunes
Et je le donnerais à bien d’autres qu’à moi
De se voir sans chagrin au point où je me voi.
Des maris malheureux, vous voyez le modèle,
On dérobe l’honneur au pauvre Sganarelle;
Mais c’est peu que l’honneur dans mon affliction
L’on me dérobe encor la réputation."

Célie: "Comment?

Sganarelle: "Ce damoiseau, parlant par révérence
Me fait cocu Madame, avec toute licence,
Et j’ai su par mes yeux avérer aujourd’hui
Le commerce secret de ma femme et de lui.

Célie: "Celui qui maintenant…"

Sganarelle: "Oui, oui, me déshonore,
Il adore ma femme, et ma femme l’adore."

Célie: "Ah! j’avais bien jugé que ce secret retour
Ne pouvait me couvrir que quelque lâche tour,
Et j’ai tremblé d’abord en le voyant paraître,
Par un pressentiment de ce qui devait être."

Sganarelle: "Vous prenez ma défense avec trop de bonté,
Tout le monde n’a pas la même charité
Et plusieurs qui tantôt ont appris mon martyre,
Bien loin d’y prendre part, n’en ont rien fait que rire."

Célie: "Est-il rien de plus noir que ta lâche action,
Et peut-on lui trouver une punition:
Dois-tu ne te pas croire indigne de la vie,
Après t’être souillé de cette perfidie.
Ô Ciel! est-il possible?"

Sganarelle: "Il est trop vrai pour moi."
...»
(FR)(Sganarêl e la Célia dop che 'l Léli al s è śluntanê, in dla XVI sèina dla cumédia)
«
Sganarêl, (sàinsa vèder la Célia lè 'd fiànc):
"A nne s e-śbàlia mìa. Cla frêś chè la 'm cunfònd cùma ch'la 'm ìs fichê i cor'n in dla testa.
(Al s volta da la pert in dû 'l s è apèina śluntanê al Lèli.)
Dài, cal lavór chè al n'è per gnìnta onêst."

La Célia (da 'n cantòun):
"Cum'ē-la, ch'a-j-ò vìst apèina adès al Léli ch'al 'm avrèv nascòst 'd èser turnê chè?"

Sganarêl al cuntìnva:
"Ah sè? «Tròp furtunê 'd avér-eg na mujér acsè bèla»... Sfurtunê, al vrà dir, 'd avér-gh-la tradidōra, ch'la gh'à la colpa dal fōg bèle cunfesêda e sàinsa rispêt e gnanc sól a metê la 'm à mìs i còren;
(La Célia la gh 's e-śvèina un pò a la volta e la 'spèta ch'la gh'sìa un pò pasèda per descòrèr ség.)
"E mè pò ch'a 'm al las e-scapèr dòp ed na próva acsè, e a 'm armàgn chè c'n i bràs cunsèrt cuma 'n sèm. Ah! Alméno gh'ìs-j-a casê vìa al só capêl, gh'ìs-j-a tirê na quèlc préda adòs, o anca sćianchê al só mantêl, e da 'l unōr uféś, gh'ìs-j-a fat sighèr còuntra tùt al sircundàri, a cal róba fèmni lè, per cuntintèr la mé ràbia."

La Célia:
"Cl òm ch'al 'v avìva ciacarê, e che pò 'l s 'n è andê vìa, cùm'ì-'v fat a cgnùs'r-el?"

Sganarêl:
"Sè, a n'sun mìa mè ch'al cgnùs, mo l'al cgnùs mé mujér."

La Célia:
"Cuś'ē-'l ch'a 'v fà rabìr?"

Sganarêl:
A nn'em cundanèdi mìa a stèr incòr mêl ch'a gh'n ò già abàsta, e lasê-'m suspirèr ch'a n' pòs fer èter."

La Célia:
"Mo d'indû 'v gnaràn-i di dispiaśér csè grós?"

Sganarêl:
"S'a stàg mêl, i nn'ìn mìa stèdi el brùgni, e a nn'al prèv avgurèr a nisùn, ed stèr acsè tant e-mêl. Di marì mìa cuntèint, uèt'r a gh'ì chè davànti al campiòun, ch'i gh'àn purtê vìa 'l unōr, a 'l pòver Sganarêl; mo mìa sól 'l unōr i 'm àn tòlt vìa, mo anc la reputasiòun."

La Célia:
"Mo cùm'ē-'l stê?"

Sganarêl: "Cal damarèin là, ch'al ciacàra cun tant 'd inchìṅ, al 'm à fat bêc, pirmitî-'m, Sgnóra, e incō a gh'l ò cavèda 'd vèder cui mé òć al tràfic quacê tra mé mujér e chilò."

La Célia:
"Lalò che apèina adès…"

Sganarệl:
"Sè, sè, al 'm tóś vìa 'l unōr, ch'al vól bèin a mé mujér e lē l'a gh'in vōl a lò"

La Célia:
"Ah! A gh'ìva ciapê a crèder che cal turnèr chè in gran segrēt al 'm nascundìva 'n brùt tîr, e subìt a 'm era gnùda la termarìa apèin'a 'l vdìva, da 'l preśeintimèint 'd quèl ch'à psìva èser."

Sganarêl:
"Uèt'r a sî drē a difènd'r-em cun tròpa buntê. Mìa tùt i gh'àn tanta caritê, e a gh'è stê 'd quī che quànd i àn savû dal mé martìri, invéci 'd cumpatìr-em, i 'm àn ridû drē."

La Célia:
"A n' gh'è gnìnt ed piò lòsch ed cal fêr vigliàc chè, e a bśògna catèr-eg na punisiòun: 't en dév mìa crèd'r-et indègn ed vìver, dòp 'd ès'r-et macê 'd cla perfìdia chè. Oh, tùt i Sànt! Ē-'l pusìbil?

Sganarêl:
"'L è tròp véra, per mè."
...»
(MUD)


«
Sganarelle, seul:
Que le Ciel la préserve à jamais de danger.
Voyez quelle bonté de vouloir me venger:
En effet, son courroux qu’excite ma disgrâce
M’enseigne hautement ce qu’il faut que je fasse,
Et l’on ne doit jamais souffrir sans dire mot
De semblables affronts à moins qu’être un vrai sot.
Courons donc le chercher cependant qui m’affronte,
Montrons notre courage à venger notre honte.
Vous apprendrez, maroufle, à rire à nos dépens
Et sans aucun respect faire cocus les gens.
(Il se retourne ayant fait trois ou quatre pas.)
Doucement, s’il vous plaît, cet homme a bien la mine
D’avoir le sang bouillant et l’âme un peu mutine,
Il pourrait bien mettant affront dessus affront
Charger de bois mon dos, comme il a fait mon front.
Je hais de tout mon cœur les esprits colériques,
Et porte grand amour aux hommes pacifiques:
Je ne suis point battant de peur d’être battu.»
(FR)(Al Sganarèl ch'al descòr da per lò, in dla sèina XVII dla cumédia, 1660)
«
Sganarêl, da per lò:
Che 'l Cēl al la custodìsa luntàn dal perìcul. 'L è pròpia un bel quèl ch'la 'm vója vendichèr: e in di fat, cal só rabìr-es, ch'al fa piò granda la mé diśgràsia, al 'm insègna de piò quèl ch'a gh'ò da fer, e s' a n's è mìa di stùpid, davànti a 'n afròunt cumpàgn, a nne s pōl mìa taśér e sufrìr. E alóra curòm a catèr chi 'l 'm afròunta e fòm-egh vèd'r al noster curàģ in dal vendichèr al tort subî. Vò farabùt, a impararî, a rìd'r a 'l nostri spali, e fer bêc el persòuni sàinsa purtèr-eg rispèt.
(Al torna indrē dop 'd avér fat trī u quàter pas.)
Mo per piaśér, chilò al gh'a 'l cul 'd avér-gh al sang'v chèld e l'alma śghèta, a prèv anc dèr-es ch'al mùcia 'n afròunt in sìm'a cl èter e 'l 'm impinìsa la schina 'd boti, cuma 'l 'm è già vgnû còunter. A n'gh'è gnìnt ch'a 'm pièśa méno che la ginta viulèinta, che invéci a 'm pièś al persòuni bòuni: mè a n' pìć brìśa p'r ann èser picê.»
(MUD)

Èter prugèt

Colegamèint estèren