Róra

Da Wikipedia.

Provincia di Parma-Stemma.png Artìcol in dialètt pramsân Parma-Stemma.png

Na ròra

La Ròra (Quercus robur second la clasificasjón ad Linneo o Farnia in italjan) l'è un albär c’al perda il foji d’avton, d'la famìja d’il Fagaceae.

La s’càta principalmént in t’la pianura Padana e l’è la querza pù difusa in Europa.

L’è na pianta molt granda, la cressa lentament e la viva par molt temp (anca divers secoj). As calcola che cert esemplär j’apjn mucié pù ad 1000 an ed vìta. In t’al Parc dal Delta dal Po Veneto, in provincia ad Rovig, gh'è la Querza ad San Basilj, na róra con pù ad 500 an.

Mórfologja[modifica | mudéfica la surzéia]

Foji e giandi dla róra

Pórtamént[modifica | mudéfica la surzéia]

La róra l‘è un albär dal portamént maestós e elegant, con un capèl molt laräg e da la forma rotonda e irregolära. La rìva a n'altessa dai 25 ai 40 m, na qualca volta la rìva anca ai 50. Al trus l’è dritt e robust e a drè tèra al se slärga; i brocc con al passär dal temp i dventin sempär pù masèss, nodos e contort.

Córtèssa[modifica | mudéfica la surzéia]

La Cortessa che quand la pianta l’è gion’va l’è lissa, in t’il pianti adulti la dventa ad color griz-scur e profondamént fessuräda.

Fóji[modifica | mudéfica la surzéia]

Il Foji, longhi dai 7 ai 14 cm, i cródin d’avton, con picol molt curt, mja plosi, ad forma oboväda e do orecci picen’ni a l’inéssi dla foja. La pagina a sora l’è ad color verd scur, cola sóta la gh’a un rifles c’al tira al blu.

Fiór[modifica | mudéfica la surzéia]

L’è na una pianta monoica,ca vól che ogni albär al porta fior ad tutt di i ses. I fior masc’ is presentin cme filament giald; coi fem’na j’en da 1 a 3 insimma a un long picol. La fiorisa vers vril-magg.

Frut[modifica | mudéfica la surzéia]

I frut che tecnicament j’en di 'achenio', is ciamin gianda. J’en sono long infin’a 4 cm, ad forma ovala-slongäda, con na cupola ruvida e cuaciäda ad plachi a forma ad romb c’la j’a cuàcia pù o meno pr’un quärt. Al color al va dal verd ciär al maron man in man cla maduréssa. Cressin da lor o a grup infin’a 4 giandi. I maduressin l'avton dop che la pianta l’è fiorida.

Habitat[modifica | mudéfica la surzéia]

Da ch’indré la róra fa formäva d’il grosi foresti in t’la pianura Padana. L’as càta ancóra incó in t’il campagni cme pianta isoläda e la s’càta anca in t’i pärc ad cità e in giardén molt grand.

La crèssa principalmént in t’il aeri europèi continentäli, da spèss la forma di bosch e la riva infin’ai 800–1000 m. La s’adàta a tutt i tipo ed tèra anca s’la preferissa coi profond, con dl’acqua. La résista ben al zel e la vol dal cäld in istè e molta luza.

Distribussión[modifica | mudéfica la surzéia]

È la querza pù difusa in Europa, e la viva da la Scandinavia, a l’Irlànda, a la Turchja infin’al Caucaso. In Italia l’as càta in tuti il región meno che in Sardègna e in Puglia.

Distribussión dla Róra

Par cosa l’as dróva[modifica | mudéfica la surzéia]

La róra l’è coltiväda pr’j rimboschiment e pr’al so lègn pregié . Al lègn ad color maron ciär, resistent, tgniss, durévol, l’è péz ([[péz spécific 0,75 kg/dm3). Al vén drové par costruir di mobil pregié, bóti par vén e liquór. Da ch’indré l’era anca bon ben droväda par costruir il nävi e il bärchi.

La vén anca droväda cme pianta simbionte par la coltivassión dla trifola.

Bibliografja[modifica | mudéfica la surzéia]

  • Bernetti Giovanni Atlante di selvicoltura Edagricole, Bologna 2005
  • Pignatti Sandro, Flora d'Italia, Edagricole, Bologna, 1982

Cólegamént estèrin[modifica | mudéfica la surzéia]

Nòti[modifica | mudéfica la surzéia]