J.D.T. de Bienville

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Al frontespìsi dal lìber dal Bienville in sìm'ala ninfomanìa.

Jean Baptiste Louis de Thesacq de Bienville (Cévennes 1726 - Parì, 3 'd agòst dal 1813) 'l era stê 'n dutōr francéś dal Setsèint.

'L iva fât al dutōr in dal Provìnci Unìdi, specialmèint a Rotterdam e a La Haye.[1] De Bienville 'l ìva anc publichê soquànt tratê 'd Medśèina d'indû, particolarmèint alśû e tradòt in dimòndi lingvi, 'l era stê quêl in sìm'ala ninfomanìa, "La Nymphomanie, ou Traité de la fureur utérine" dal 1771,[2] ninfomanìa tratèda in pêrt c'ma n'infiamasiòun fiśiològica dal fibri edl ùter ed cal dòni, mo in dla secònda pêrt dal lìber, più c'ma n'ecitasiòun cuntìnva edla só imaginasiòun, qvestachè da curèr de più che cl èter, un spasi ed cura ch'al gnarà pò tolt in màṅ dala futùra psichiatrìa. Cal tratê chè, anc a dìta edl avtōr, al sarèv epsû èser stê bèin lêt in cunpagnìa ed quêl in sìm'a 'l onanìśem dal Tissot.

«
On entend par Nymphomanie un mouvement dérégié des fibres dans les Parties Organiques de la femme. Cette maladie est différente de toutes les autres, en ce que celles-ci attaquent subitement, & annoncent presque sur le champ, par des symptomes évidens, toute leur malignité, celle là au contraire se cache presque toujours sous le dehors imposteur d'un calme apparent, & souvent elle est déjà d'un caractére dangereux, qu'on ne s'est pas encore apperçu, non seulement de ses progrès, mais même de ses commencemens. Quelquefois la malade qui en est atteinte a un pied dans le précipice, sans se douter du danger.»
(FR)(Da 'l "Capìtol secònd, indû a s espiéga in generêl cuś 'l ē la Ninfomanìa o Furōr edl Ùter" in "La Nymphomanie, ou Traité de la fureur utérine", De Bienville, 1771)
«
Per Ninfomanìa a s intènd un muvimèint minga regolê dal fibri in dal Pèrti Orgànichi edla dòna. Cla malatìa chè l'è diferèinta da tùti chegli ètri, perchè mèinter che quisti chè i culpìsen subìt e i fàn vèder, quèśi lè in dal camp, per di sintom evidèint, tùt al só mêl, quela là invéci la s nascònd quèśi sèimper sòta n'aparèinsa 'd chèlma ded fóra, e despès la gh'à bele un caràter 'd perìcol, ch'a nn'es s'n è minga incòr adê, minga sōl di só progrês, mo anca di só inìsi. Dal volti, la malèda ch'la in vin tolta sù la gh'à un pē in dal precipìsi, sàinsa adèr-es dal perìcol.»


«
Quoique la Fureur Utérine soit une passion morbifique assez constamment semblable à elle-même dans les différens sujets où elle se rencontre, elle souffre cependans des variations sinon essentielles, au moins accidentelles dont il est important de s'instruire, pour suivre exactement cette maladie dans tous les degrés, c'est pourquoi je la distingue 1.° en commençante, 2.° en confirmée, 3.° en désespérée.
Dans le premier état, la raison jouit encore de tous les droits, la vertu est encore capable de causer mille remords, les saletés dont l'imagination est remplie, trouvent à combattre des impression de pudeur & d'honnêteté qui donnent encore le courage d'en repousser la malignité; ou, si on leur cede, on a grand soin de le cacher sous le voile impénétrable du mystére.»
(FR)(Da 'l "Capìtol quêrt, In sìm'a i grêd e ai sintom dal Furōr edl Ùter" in "La Nymphomanie, ou Traité de la fureur utérine", De Bienville, 1771)
«
Bèin che al Furōr edl Ùter al sìa na pasiòun morbìfica dimòndi sumigliànta a sè stèsa in di diferèint sogêt indû la s cata, mo però al sufrìs ed variasiòun se gnanc esensièli, mo alméno secondàri indû 'l è importànt 'd ès'r informê, per tgnìr drē a cla malatìa chè in tùt i só grêd, 'l è per quèl lè che mè a la sernìs 1.° in ch'l'è drē a tachèr, 2.° in confermèda, 3.° in disperèda.
In dal prìm stadi, la ragiòun la gôd incòr ed tùt i só dirìt, la virtù l'è incòr bòuna 'd avér-egh mìl rimòrs, el sporcherìi ch'i impinìsen l'imaginasiòun, i caten da bat'r-es cun dagli impresiòun ed pudōr e onestê ch'i dàn incòr al curâǵ ed mandèr vìa la malignitê; o, s'a s egh casca, a s gh'à incòr na gran capacitê ed cuacèr-la sòt'a 'l vēl impenetràbil dal mistēr.»

Ōvri

  • La Nymphomanie, ou Traité de la fureur utérine, Amsterdam, Marc-Michel Rey, 1771.[3]
  • Le Pour et le Contre de l'inoculation de la petite vérole, Rotterdam, 1771.
  • Recherches théoriques et pratiques sur la petite vérole, Amsterdam, Barthelemi Vlam, 1772.
  • Traité des erreurs populaires sur la santé, La Haye, Pierre-Frédéric Gosse, 1775.[4]
  • Réflexions importantes sur les abus de la saignée, Amsterdam, J.-F. Rosart, 1781.

Vōś lighèdi

Références

  1. (FR) Soquànti notìsi dla só vìta in na prefasiòun ed n'edisiòun dla "Ninfomanìa" ed Parì dal 1886, alśìbil in sìm'a gallica.fr.
  2. (FR) L'edisiòun originèla publichèda ad Amsterdam in dal 1771, alśìbil in sìm'a archive.org
  3. (FR) Ibidem.
  4. (FR) Alśìbil in sìm'a Google Books.

Colegamèint estèren