Delphine (romàṅś)

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Al romàṅś Delphine dla Madame de Staël, in dl'edisiòun dal 1803 in soquànt evlùm.

Delphine 'l è 'l tìtol dal prìm romàṅś ed Madame de Staël, publichê a Ginévra e pò a Parì in dal 1802 in evlùm.

Scrìt in dla forma dal romàṅś epistolêr, che in chi tèimp là la nn'era minga na nuvitê, al liber al descòr di lìmit edla libertê 'd cal dòni in na socetê 'd sgnōr coi sòld. Anc se la scritóra l'iva protestê 'd ann'avér-egh minga avû dal miri polìtichi, mo però al Napoleòun al la vdiva diversamèint e 'l tulìva l'ocaśiòun per mandèr la Staël in eśìli vìa da Parì.

Sunt

Al còunt al descòr 'd avenimèint ch'i acadìven tra 'l 1789 e 'l 1792 a Parì. La śóvna vèdva Delphine la gh'ìva da cunbinèr al matrimòni tra la só luntàna parèinta Matilde de Vernon e 'l śóven Léonce de Mondoville, mo gnanc a fèr-'l apòsta, pròpia lē la gh'iva da inamurèr-es dal śóven e dòunca, disperèda 'd ruinèr acsè tant i progêt di du ragâs a lē acsè tant chêr, la finìs per masèr-es.

«
Un Homme doit savoir braver l’ Opinion! une Femme s'y soumettre.»
(FR)(Tagline dal lìber, 1802)
«
Un Òm al dév savér fèr fròunt a 'l Manéri 'd vèder! na Dòna stèr-egh sòta.»

Personâǵ principêl

  • Delphine d'Albémar
  • Matilde de Vernon
  • Madame de Vernon
  • Léonce de Mondoville


"Quelques réflexions sur le but moral de Delphine"

'D in fròunt a soquànti crìtichi ch'i gh'fèven, la Madame de Staël la publichèva più tèrdi "Quelques réflexions sur le but moral de Delphine",[1] a dìr "Soquànt pinsér in sìm'a la morêl ch'a stà dedrē a 'l còunt Delphine", un pês indû l'avtóra la vliva spieghèr 'l intèint edla só óvra. La scritóra la butèva śò finànc un finêl diferèint per cal romàṅś chè, indû la Delphine la s lasèva murìr 'd apecundrìa e Léonce al s fèva sparèr in na batàja in Vandèa. Però cal finêl chè al n'persuadìva minga l'avtóra ch'l'al tgniva sarê sù ind un casèt, mèinter ch'al gnarà pò tolt fóra sōl dôp la mort edl'avtóra, che i só fiō i 'l sfruciaràn dàint'r a 'l só Óvri conpléti.

Referèinsi

Colegamèint estèren