Badîl

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Soquànt badîl pugê a 'l mùr.
Al brònś 'd "Al scavadōr" dal 1890 edl Alfred Boucher.

Al badîl[1] 'l è cl atrès agrìcol o anca di muradōr, ch'a servìs per tōr sù e pò spustèr da n'ètra banda edla tèra o dla sàbia.
Al badîl al gh'à 'l mandeg fat da 'n bastòun ed lègn cun tachê da 'n cô un pês ed fêr a forma 'd retàngol o 'd quadrê o 'd triàngol un pò curvê.

Manéri 'd dir

  • (MANT) An gh'è badilas ch'an gh'abia al so' mangas,[2] (aluśiòun catìva che anch'el brùti dòni i caten marì 'l istès) (IT) Non c'è badilaccio che non abbia il suo manicaccio.
  • (CARPŚ) Têl badîl, têl sapa (i du murōś j ìn cumpàgn tra 'd lōr), (IT) Tale badile, tale zappa[3].
  • (CARPŚ) Tgnìr un quêl in sìm'ala punta dal badîl,[4], (IT) Tenere un qualcosa in sospeso.
  • (CARPŚ) In avrîl a mèt el gèmi anc la punta dal badîl[5], (IT) In aprile spuntano le gemme anche dalla punta del badile.
  • (CARPŚ) 'L è stê dō ōr in sìm'a 'l badìl perchè i n'saìven indô butèrel (scóltel chè), (IT) (lett.) È stato sul badile due ore perché non sapevano dove buttarlo, (fig.) Appena nato era talmente brutto che non sapevano se gettarlo o tenerlo.
  • (CARPŚ) Braśìl, a gh'è na merda in dal curtìl, la fa na pùsa da murìr, a la tōg sù cun al badìl, Braśìl, Braśìl... (na parodìa dla cansunèta dal capdàn)
  • (EGL) Avér-egh na śbadilèda 'd lavōr da finìr[6], (IT) (lett.) Avere una sbadilata di lavori da finire, (fig.) Avere moltissimo lavoro da portare a termine.

Vōś lighèdi

Referèinsi

  1. (CARPŚ) e (IT) In dal "Dizionario del dialetto carpigiano", ed G. Malagoli e dl'A. M. Ori, Mòdna 2011, a s escrìv: badìil.
  2. (IT) e (MANT) "Mantova - Sagre e Proverbi", paǵ 18, Veròuna, 2009
  3. (EGL) e (IT) "Al Śòv", ed Carlo Contini, Chêrp, 1972, paǵ. 42.
  4. (CARPŚ) e (IT) Dizionario del dialetto carpigiano, G. Malagoli e A. M. Ori, Mòdna 2011.
  5. Ibidem.
  6. (IT) Dizionario slang - Bologna in parole e numeri, dal Fernando Pellerano, Bulògna 2013.

Èter progêt

Colegamèint estèren