Udōr

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn


Un nêś, ch'a s nèśa i udōr, per ded lè.

'L udōr[1][2] (odore in itagliàṅ) 'l è n'armisćiànsa 'd segnêl chìmig ch'a gira in dl'ària e ch'i vinen sintî da 'l nêś dal bésti e anc di cristiàṅ.

A gh'è i udōr ch'i pièśen, c'ma i parfùm, e qui minga, c'm' el pùsi, e lè in mêś a gh'è tuti el gradasiòun dla soportasiòun ch'a s egh porta.

Manéri 'd dìr

  • (CARPŚ) Mè a sèint udōr 'd caiòun... (IT) Io sento odore di coglione...
  • (CARPŚ) Chè a s sèint udōr 'd cagnùs! (IT) Qui si sente odore di selvatico!
  • (CARPŚ) I udōr p'r al brôd,[3] (IT) Gli aromi per il brodo.
  • (CARPŚ) Àqua 'd udōr,[4] (IT) Acqua di colonia.

Vōś lighèdi

Noti e referèinsi

  1. (CARPŚ) e (IT) In dal disiunàri "Dèscòrèr Càrpšan" ed Massimo Loschi, Chèrp, novèmber 2016, a s escrìv: udór.
  2. (CARPŚ) e (IT) In dal "Dizionario del dialetto carpigiano" ed Grasiàn Malagòli e Anna Marìa Ori, Mòdna 2011, a s escrìv: udóor.
  3. Ibidem, a s escrìv: „I udóor per al bròod”.
  4. Ibidem, a s escrìv: „aaqua d udóor.

Èter progêt

Colegamèint estèren