Octave Mirbeau

Da Wikipedia.
Octave Mirbeau

Octave Mirbeau (1848-1917) 'l è stâ un un giurnalìsta e scritór fransēś, cunsiderâ al più grand espunènt dal impressiunìśum, cgnusû principalmènt p'r i sò Le Journal d’une femme de chambre (1900) e Les affaires sont les affaires (1903), un chèplavåur.

Biugrafìa[modifica | mudéfica la surzéia]

Al nas in dal vilàǵ ad Trévières, Calvados (Fränza), al 16 ad Favràr dal 1848, in d'una famìglia burguesa.

Al và a scòla dai Gesüiti Saint-François-Xavier, a Vannes (1859-1863). Dal 1873 l'andè a París e al tacò a guadagnàr-as da vìvar scrivénd e dvintànd giurnalìsta ad prufesiòṅ : al taca la sò caréra in dla redasiòṅ dal giurnàl L’Ordre de Paris. In dal 1883, l'à fondè na rivista, Les Grimaces. In dal 1886 l'ha cumanciä a vìss cugnusìd : al pùblica Le Calvaire. 'L an dòp al spóśa Alice Regnault. L'è dvantä amìs ad Claude Monet, Auguste Rodin e Camille Pissarro[1].

L' intrèva in dl' Acadèmia Goncourt in dal 1900.

L'è mòrt a Parìś al 16 ad Favràr dal 1917.

Òpri[modifica | mudéfica la surzéia]

Rumànś[modifica | mudéfica la surzéia]

  • Le Calvaire (1886)
  • L'Abbé Jules (1888).
  • Sébastien Roch (1890).
  • Dans le ciel (1892/1893-1989).
  • Le Jardin des supplices (1899).
  • Le Journal d'une femme de chambre (1900).
  • La 628-E8 (1907).
  • Dingo (1913).

Racònt[modifica | mudéfica la surzéia]

  • Lettres de ma chaumière (1885).
  • Contes de la chaumière (1894)
  • Mémoire pour un avocat (1894-2003).
  • La Mort de Balzac (1918-1989).

Teàtar[modifica | mudéfica la surzéia]

  • Les Mauvais bergers (1897).
  • Les affaires sont les affaires (1903).
  • Farces et moralités (1904).
  • Le Foyer (1908

Atri òpri[modifica | mudéfica la surzéia]

  • Lettres de l’Inde (1991).
  • Combats esthétiques (1993).
  • L’Amour de la femme vénale (1994).
  • Combats littéraires (2006).

Nòti[modifica | mudéfica la surzéia]

  1. Cf. Correspondance avec Auguste Rodin (1988, Correspondance avec Claude Monet (1990) e Correspondance avec Camille Pissarro (1990).

Culegamènt estéran[modifica | mudéfica la surzéia]