Discōrs in sìm'ala servitù ch'a s vōl tgnìr in cô

Da Wikipedia.


C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Al cuminciamèint dal Discōrs ed De la Boétie in n'edisiòun 'd fin Otsèint.

Al "Discours de la servitude volontaire" ("Discōrs in sìm'ala servitù ch'a s vōl tgnìr in cô"), o al "Contr'un", l'è stèda n'óvra 'd Étienne de la Boétie, scrìta in dla só gioventù, prìma in latèin in dal 1574 e pò in francéś in dal 1576.


«
... ie ne voudrois sinon entendre comm’ il se peut faire que tant d’hommes, tant de bourgs, tant de villes, tant de nations endurent quelque fois vn tyran seul, qui n’a puissance que celle qu’ils lui donnent; qui n’a pouuoir de leur nuire, sinon tant qu’ils ont vouloir de l'endurer; qui ne sçauroit leur faire mal aucun, sinon lors qu’ils aiment mieulx le souffrir que lui contredire. Grand’ chose certes, & toutesfois si commune qu’il s'en faut de tant plus douloir & moins s'esbahir voir vn million d’hommes seruir miserablement, aiant le col sous le ioug, non pas contrains par vne plus grande force, mais aucunement (ce semble) enchantes & charmes par le nom seul d’vn, duquel ils ne doiuent ni craindre la puissance, puis qu’il est seul, ny aimer les qualites, puis qu’il est en leur endroit inhumain & sauuage.»
(FR)(Dala prìma pêrt dal "Discōrs" 'd Étienne de la Boétie, 1576.)
«
...Mè a n'vrèv gnanc capìr cum'a casca che tant 'd òm, tant paéś, tanti sitê, tanti nasiòun, na quèlc volta i gh'àpien un ùnic tiràṅ, ch'al n'gh à èter cmand che quêl ch'a s egh vōl dèr; ch'al n'gh'à cmand ed psér fèr dal mêl a chilōr, èter che quêl ch'a s egh vōl stèr 'd sòta; ch'al n'savrèv gnanc fèr dal mêl, a cla gint chè, s'a n'fùs che quischè i preferìsen cumpatìr-'s-el che dèr-egh còuntra. Un quêl sàinsa dùbi mìa cìc, e però acsè cumùn ch'a gh'n è più da tōr-'s-en che da meravijèr-'s-en: vèder un miliòun 'd òm stèr lè a servìr in dla miśéria, al cupèt sòt'a 'l śōv, minga tgnû lè da na forsa più granda, mo in na quèlc manéra (acsè a sembrarèv) incantê e tùt tolt sù da 'l nòm 'd ûn sōl, ch'i n'gh avrèven gnanc 'd avér pavùra dla só potèinsa, perchè lò 'l è da per lò, e gnanc i n'gh'àn d'apresèr el só qualitê, perchè chilò al n'è minga cristiàṅ sēg e 'l gh'fà finànc al salvàdeg, sēg.»

Sunt

I agìnt, i paēś, el sitê, el nasiòun, i stan sòta a 'l śōv e i obedìsen a di tiràṅ e a di cmandànt, ch'a n's capìs minga cum 'l ē ch'a pòsa sucéder s'a nn es pèinsa che chi agìnt chè i nn'egh caten dal gùst, a stèr sòta a cal śōv lè, bèin che descòmed. La nn'è minga mancànsa 'd curâǵ, ch'la tgnarèv el nasiòun i ôć a tèra, ma i sarèven tri èter perchè, ch'i stàn a imbambìr la volontê 'd emancipasiòun di agìnt sotamès:

  • L'abitùdin, o l'educasiòun ala sotamisiòun;
  • L'evaśiòun di spetàcol;
  • La partecipasiòun più in cìc, edla potèinsa dal stès tiràṅ.

Stòria

In punt ed mort, De La Boétie al lasèva i só scrìt in del maṅ dal só amìg Montaigne, ch'al li śuntèva da mêś ai só Essais. Subìt in cal tèimp lè, cal significhêt lè 'd arvòlta còuntra 'l guèren al gniva tolt in prēst anc dai ugonôt per dèr ragiòun ed só rivòlti còunt'r ala monarchìa, e pò dai catòlic per dèr còunt'r a Enrìc ed Burbòun quand al gh'cmandèva chilò. La Rivolusiòun francéśa, i prìm comunìsta, anc chilōr i s fèven scud ed cal librèt chè per catèr di argomèint dala só pèrt.

Vōś lighèdi

Referèinsi

Èter progêt

Colegamèint estèren