André Fraigneau

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

André Fraigneau (Nîmes, 30 ed maǵ 1905 - Parì, 30 avrìl 1991) 'l era stê 'n scritōr e curadōr editorièl francéś.

Biografìa

Latinìsta e elenìsta, Fraigneau al scrivìva e 'l era dvintê editōr. Da mêś a 'l só óvri editèdi, i gh'ìn quìli dla Marguerite Yourcenar, ch'la gh'confesèva anca 'd ès'res inamurèda ed lò, mo però a n'gh'era stê vers, per via edla só omosesualitê.
In dal 1941 Fraigneau al feva pert dal grup ed scritōr francéś ch'i éren al Congrès ed Weimar. Insèm a lò i gh'feven pert anca Jacques Chardonne, Marcel Jouhandeau, Pierre Drieu La Rochelle, Robert Brasillach, Ramon Fernandez e Abel Bonnard. Dop dal 1944, cal fat chè al gh'custèva 'd èser vist mèl da 'l comitê nasionèl di scritōr.

Dop edl'ùltma Guèra, Fraigneau al dvintèva ùn di scritōr preferî dai ùser, cuma Michel Déon e Antoine Blondin ch'i 'l tgniven cuma mister edla leteratùra.

«
Vous ne saurez jamais
que votre âme voyage
comme au fond de mon coeur,
un doux coeur adopté
et que rien, ni le temps, d'autres amours, ni l'âge
ne feront jamais que vous n'ayez été.
Que la beauté du monde a pris votre visage
qu'un peu de votre voix
est passé dans mon chant.»
(FR)(soquànt vers edla Yourcenar per Fraigneau dop ch'l era mort)
«
Vò a n'savrî mài
che la vostra alma la viàśa
cum in fonda a 'l mé cōr,
un dols cōr adotê
e che gninta, nè 'l tèinp, di èt'r amōr, nè i an,
i n'faràn mài che vò a n'gh'sidi minga stê.
Che la belèsa dal mond l'à tolt la vostra ghigna
che 'n pô dla vostra vōś
l'è pasèda in dal mé cant.»

Vōś lighèdi

Marguerite Yourcenar

Soquànti só publicasiòun

  • Val de Grâce (1930)
  • Les Voyageurs transfigurés (1933)
  • L'Irrésistible (1935)
  • Camp-Volant (1937)
  • La Grâce humaine (1938)
  • La Fleur de l'âge (1942)
  • Le parc Monceau in dl'óvra coletìva Paris 1943 (1942)
  • Le Livre de raison d'un roi fou (1947)
  • Journal profane d'un solitaire (1947)
  • L'Amour vagabond (1949)
  • Port-Royal des Champs (1949)
  • Le Songe de l'empereur (1952);
  • Roger Nimier (insèm con Antoine Blondin, 1964)
  • Les Étonnements de Guillaume Francœur (ch'al mèt insèm L'Irrésistible, Camp-Volant e La Fleur de l'âge, 1985)
  • L'Arène de Nîmes (racòlta ed novèli, 1997)
  • Les amis d'enfance (1998)
  • Bonnes fortunes (1998)
  • C'était hier, giornèl (2001)
  • Papiers oubliés dans l'habit (giornèl, 2006)
  • Escales d'un européen (2005)

Noti e referèinsi

Colegamèint estèren

Soquànt só artìcol alśìbil in dla reda