Badîl: differenze tra le versioni

Da Wikipedia.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
m giustadèini e linkadèini
mNessun oggetto della modifica
Riga 10: Riga 10:


[[File:Pale 003.jpg|thumb|right|260px|Soquànt badîl pugê a 'l mùr.]]
[[File:Pale 003.jpg|thumb|right|260px|Soquànt badîl pugê a 'l mùr.]]
[[File:Le Terrassier by Alfred Boucher.JPG|thumb|right|200px|Al brònś "Al scavadōr" dal 1890 edl [[Alfred Boucher]].]]
[[File:Le Terrassier by Alfred Boucher.JPG|thumb|right|200px|Al brònś 'd "Al scavadōr" dal 1890 edl [[Alfred Boucher]].]]
Al '''badîl''' l'è c'l atrès [[agricoltùra|agrìcol]] o anca di [[muradōr]], ch'al servìs per tōr sù e pò spustèr da n'ètra banda edla tèra o dla sàbia.<br>Al gh'à 'l mandeg fât da 'n bastòun ed [[lègn]] cun tachê da 'n cô un pês ed [[fêr]] a forma 'd [[retàngol]] o 'd [[quadrê (giumetrìa)|quadrê]] o 'd [[triàngol]] un pò tond.
Al '''badîl''' l'è c'l atrès [[agricoltùra|agrìcol]] o anca di [[muradōr]], ch'al servìs per tōr sù e pò spustèr da n'ètra banda edla tèra o dla sàbia.<br>Al gh'à 'l mandeg fât da 'n bastòun ed [[lègn]] cun tachê da 'n cô un pês ed [[fêr]] a forma 'd [[retàngol]] o 'd [[quadrê (giumetrìa)|quadrê]] o 'd [[triàngol]] un pò tond.


==Manéri 'd dir==
==Manéri 'd dir==
* {{egl}} Ogni '''badilâs''' al gh'à al mandgâs (aluśiòun catìva che anch'el brùti dòni i caten marì 'l istès), {{it}} ''Ogni badilaccio ha il suo manicaccio''.
* {{mant}} An gh'è '''badilas''' ch'an gh'abia al so' mangas,<ref>{{it}} e {{mant}} ''"Mantova - Sagre e Proverbi"'', pâǵ 18, [[Veròuna]], 2009</ref> (aluśiòun catìva che anch'el brùti dòni i caten marì 'l istès) {{it}} ''Non c'è badilaccio che non abbia il suo manicaccio''.
* {{egl}} Têl '''badîl''', têl [[sapa]] (i du murōś j ìn cumpàgn tra 'd lōr), {{it}} ''Tale badile, tale zappa''<ref>{{egl}} e {{it}} "Al Śòv", dal Carlo Contini, [[Chèrp|Chêrp]], 1972, pàg. 42.</ref>.
* {{egl}} Têl '''badîl''', têl [[sapa]] (i du murōś j ìn cumpàgn tra 'd lōr), {{it}} ''Tale badile, tale zappa''<ref>{{egl}} e {{it}} "Al Śòv", dal Carlo Contini, [[Chèrp|Chêrp]], 1972, pàg. 42.</ref>.
* {{egl}} Tgnìr un quèl in sìm'a la punta dal '''badîl'''<ref> {{egl}} e {{it}} ''Dizionario del dialetto carpigiano'', G. Malagoli e A. M. Ori, Mòdna 2011.</ref>, {{it}} ''Tenere un qualcosa in sospeso''.
* {{egl}} Tgnìr un quêl in sìm'a la punta dal '''badîl'''<ref> {{egl}} e {{it}} ''Dizionario del dialetto carpigiano'', G. Malagoli e A. M. Ori, Mòdna 2011.</ref>, {{it}} ''Tenere un qualcosa in sospeso''.
* {{egl}} In [[avrîl]] a mèt el [[gèma|gèmi]] anc la punta dal '''badîl'''<ref>''Ibidem''.</ref>, {{it}} ''In aprile spuntano le gemme anche dalla punta del badile''.
* {{egl}} In [[avrîl]] a mèt el [[gèma|gèmi]] anc la punta dal '''badîl'''<ref>''Ibidem''.</ref>, {{it}} ''In aprile spuntano le gemme anche dalla punta del badile''.
* {{egl}} Avér-egh na '''śbadilèda''' 'd lavōr da finìr<ref>{{it}} ''Dizionario slang - Bologna in parole e numeri'', dal Fernando Pellerano, Bulògna 2013.</ref>, {{it}} (lett.) ''Avere una sbadilata di lavori da finire'', (fig.) ''Avere moltissimo lavoro da portare a termine''.
* {{egl}} Avér-egh na '''śbadilèda''' 'd lavōr da finìr<ref>{{it}} ''Dizionario slang - Bologna in parole e numeri'', dal Fernando Pellerano, Bulògna 2013.</ref>, {{it}} (lett.) ''Avere una sbadilata di lavori da finire'', (fig.) ''Avere moltissimo lavoro da portare a termine''.
Riga 26: Riga 26:
* [[furcòun]]
* [[furcòun]]
* [[rastrêl]]
* [[rastrêl]]

==Referèinsi==
{{References}}


==Èter progêt==
==Èter progêt==
Riga 32: Riga 35:
==Colegamèint estèren==
==Colegamèint estèren==
* {{it}} [http://www.etimo.it/?term=badile&find=Cerca D'indû a deśgnarèv al só nòm] in sìm'a etimo.it.
* {{it}} [http://www.etimo.it/?term=badile&find=Cerca D'indû a deśgnarèv al só nòm] in sìm'a etimo.it.

==Referèinsi==
{{References}}


|sel=1
|sel=1

Versione delle 00:26, 27 mar 2016

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Soquànt badîl pugê a 'l mùr.
Al brònś 'd "Al scavadōr" dal 1890 edl Alfred Boucher.

Al badîl l'è c'l atrès agrìcol o anca di muradōr, ch'al servìs per tōr sù e pò spustèr da n'ètra banda edla tèra o dla sàbia.
Al gh'à 'l mandeg fât da 'n bastòun ed lègn cun tachê da 'n cô un pês ed fêr a forma 'd retàngol o 'd quadrê o 'd triàngol un pò tond.

Manéri 'd dir

  • (MANT) An gh'è badilas ch'an gh'abia al so' mangas,[1] (aluśiòun catìva che anch'el brùti dòni i caten marì 'l istès) (IT) Non c'è badilaccio che non abbia il suo manicaccio.
  • (EGL) Têl badîl, têl sapa (i du murōś j ìn cumpàgn tra 'd lōr), (IT) Tale badile, tale zappa[2].
  • (EGL) Tgnìr un quêl in sìm'a la punta dal badîl[3], (IT) Tenere un qualcosa in sospeso.
  • (EGL) In avrîl a mèt el gèmi anc la punta dal badîl[4], (IT) In aprile spuntano le gemme anche dalla punta del badile.
  • (EGL) Avér-egh na śbadilèda 'd lavōr da finìr[5], (IT) (lett.) Avere una sbadilata di lavori da finire, (fig.) Avere moltissimo lavoro da portare a termine.

Vōś lighèdi

Referèinsi

  1. (IT) e (MANT) "Mantova - Sagre e Proverbi", pâǵ 18, Veròuna, 2009
  2. (EGL) e (IT) "Al Śòv", dal Carlo Contini, Chêrp, 1972, pàg. 42.
  3. (EGL) e (IT) Dizionario del dialetto carpigiano, G. Malagoli e A. M. Ori, Mòdna 2011.
  4. Ibidem.
  5. (IT) Dizionario slang - Bologna in parole e numeri, dal Fernando Pellerano, Bulògna 2013.

Èter progêt

Colegamèint estèren