Mercûri: differenze tra le versioni

Da Wikipedia.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
m r2.7.3) (Robot A Cambi: hy:Մերկուրի (մոլորակ)
m r2.7.2) (Robot A Śònt: gn:Mekurio
Riga 68: Riga 68:
[[gd:Mearcair]]
[[gd:Mearcair]]
[[gl:Mercurio (planeta)]]
[[gl:Mercurio (planeta)]]
[[gn:Mekurio]]
[[gu:બુધ (ગ્રહ)]]
[[gu:બુધ (ગ્રહ)]]
[[gv:Crean (planaid)]]
[[gv:Crean (planaid)]]

Versione delle 22:53, 15 Lój 2012

Artécol in dialèt arzân

Al pianēt Mercóri

Mercóri l'é un pianēt dal Sistêma Solēr. L'é distânt dal Sōl cîrca 55 miliòun ed chilômeter, a vré dîr pió atâch ed 3 vôlti ed la Tèra. L'é un pianēt pîn ed sâs e maşégn: cumpâgn a Vèner o a la Tèra e Mèrt, al gh'à 'na gròsta dimòndi dûra. A diferèinsa ed chiêter dû, al gh'à un pèiş pió êlt dôp la Tèra, per al cèintr ed fèr deşfât, sènd ch' al gh'à un câmp magnètich cumpâgna a còl ed la Tèra. Cun un diâmetro ed 4.850 chilômeter, l'é al pianêt pió cèch dop Plutòun. Al fà al só gîr atōren al Sōl in 88 dé e atōren a ló in 54 dé. Per st'efèt la pêrta vultêda vêrs al Sōl la rîva a un calōr ed 350 grêd e quând l'é nôt al calōr al và zò a -190 grêd. Per dimòndi tèimp l'ònica sònda spasiêla ch' l' à visitê l'é stêda Mariner 10 dal 1974 -75. La sònda Messenger ed la NASA l'è pasêda a tâch a Mercóri al 14 de Znêr dal 2008.

Sistēma solêr
Sōl

Pianēt: Mercóri | Vèner | Tèra | Mêrt | Giôve | Satûren | Uràn | Netûn

Pianetèin: Cêres | Plutòun | Eris

Êter quèl: Lûna | Asterôid | Pianetèin ed la fâsa ed Kuiper


Artéccol in dialàtt bulgnaiṡ

Al pianaid Mercûri

Mercûri l'è un pianaid dal sistamma solèr. L'è distant dal såul stra sé e nå 55 miglión ed kilòmeter, al vré dîr 3 volt pió cén d'la Tèra. L'è un pianaid predåus: cumpagna a Vèner o a la Tèra e Mèrt, l'à una suparfézzi di mondi dûra. A diferänza dî èter dû, l'à una densità pió èlta dåpp la Tèra, par l'ânma ed fèr dsfât, send ch'là un cànp magnètich cunpâgna a quall d'la Tèra. Con un diâmeter ed 4850 kilòmeter, l'è al pianaid pió cén dåpp Plutån. Al fà al so zîr atåurn al Såul in 88 dé e atåurn a ló in 54 dé. Par st'efèt la pèrt vultè vèrs al såul l'arîva a temperatûr ed 350 grèd, e quand l'è nòt la temperatûra la va zå fén a -190 grèd. Par di mondi ed tänp l'onnica sånda spazièl ch'al l'èva visitè l'è stè al Mariner 10 dal 1974-75. La sånda Messenger d'la NASA l'è pasè atais a Mercûri al 14 ed znèr dal 2008.


Sistamma solèr
Såul

Pianîd: Mercûri | Vèner | Tèra | Mèrt | Zòbia | Satûren | Uràn | Netón

Pianidén: Ceres | Plutån | Ōrc | Haumea | Quaoar | Makemake | Gonggong | Eris | Sedna

Èter quî Lónna | Asteròid | Fâsia ed Kuiper