Żòbia: differenze tra le versioni

Da Wikipedia.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
m r2.7.1) (Robot A Śònt: or:ବୃହସ୍ପତି
m r2.7.1) (Robot A Śònt: diq:Jupiter
Riga 58: Riga 58:
[[da:Jupiter (planet)]]
[[da:Jupiter (planet)]]
[[de:Jupiter (Planet)]]
[[de:Jupiter (Planet)]]
[[diq:Jupiter]]
[[el:Δίας (πλανήτης)]]
[[el:Δίας (πλανήτης)]]
[[en:Jupiter]]
[[en:Jupiter]]

Versione delle 07:00, 11 feb 2012

Artécol in dialèt arzân

Al pianēt Giòve
I satèlit ch' a gîren intōren a Giôve

Giôve con i sō 143.000 chilômeter l'é al pianēt pió grôs da Sistēma Solêr. L' é a cîrca 778 miliòun ed chilômeter dal Sōl, al gîra intōren al Sōl in 11 ân e 315 dé. Al só gîr l' é 'd 9 ōri e 55 minût e al gîra svêlt, tânt che l'é schisê a i pôlo e şlarghê a l'equatōr. Pôst che al gh'à mìa 'na gròsta dûra e sènd ch' al gh'à 'n' amzûra grôsa, l'é l'eşèimpi pió clâsich 'd un pianēta gigân pîn ed gâş cme Satûren, Uràn e Neûtn.

Giôve l'é ânch al cèinter 'd un sistēma ed lûni. A 's in cgnòsen 63, mó i pió cgnusû e ânca i prém a èser vést în stê i ciamê Satelliti Galileiani Io, Eurôpa, Ganimèd e Calést

La fôrsa ed gravitê la fà in môd ed fêri girêr tót insèm intōren a Giôve.

La gran fòrza ed gravitè la fà in mòd ed fèri zirèr tott insamm atåurn a la Zòbia.

L'atmosfèra ed Giôve, vésta da Voyager 1
Sistēma solêr
Sōl

Pianēt: Mercóri | Vèner | Tèra | Mêrt | Giôve | Satûren | Uràn | Netûn

Pianetèin: Cêres | Plutòun | Eris

Êter quèl: Lûna | Asterôid | Pianetèin ed la fâsa ed Kuiper

Artéccol in dialàtt bulgnaiṡ

Al pianaid Zòbia
I starlût chi zîren atåurn a la Zòbia

La Zòbia coi sò 143.000 kilòmeter ed diameter l'è al pianaid piò grand dal sistamma sulèr. L'è a stra sé e nå a 778 miglion ed kilòmeter dal såul, al zîra in tånd al såul in 11 an e 315 dé. La so rotaziån l'è ed 9 åur e 55 minûd e la rotaziûn l'è di mondi solèzita, tant che a l'equatåur ste pianaid l'à 'na fåurma slunghè. Send ch'al n'à brîsa una suparfézzi dûra e sènd ch'l'à una dimensiån inpurtanta, l'è l'esänpi pi ò téppich ed zigànt gasåus, una categorî ed pianîd cme anche Satûren, Uràn e Netòn.

La Zòbia l'è anch'al zänter 'un sistamma ed lònn chi zîren atòurn a la Zòbia. As in cgnossen 63, mo i piò cgnossò i én stè i piò gnossò e anch' i prémm a èser stè dscuért i én stè i satelliti galileiani Io, Europa, Ganimèd e Callésst.

La gran fòrza ed gravitè la fà in mòd ed fèri zirèr tott insamm atåurn a la Zòbia.

L'atmosfèra d'la Zòbia, véssta da Voyager 1


Sistamma solèr
Såul

Pianîd: Mercûri | Vèner | Tèra | Mèrt | Zòbia | Satûren | Uràn | Netón

Pianidén: Ceres | Plutån | Ōrc | Haumea | Quaoar | Makemake | Gonggong | Eris | Sedna

Èter quî Lónna | Asteròid | Fâsia ed Kuiper