Isabelle Huppert: differenze tra le versioni
m r2.7.1) (Robot A Śònt: hu:Isabelle Huppert |
m r2.7.1) (Robot A Śònt: fa:ایزابل هوپر |
||
Riga 127: | Riga 127: | ||
[[es:Isabelle Huppert]] |
[[es:Isabelle Huppert]] |
||
[[et:Isabelle Huppert]] |
[[et:Isabelle Huppert]] |
||
[[fa:ایزابل هوپر]] |
|||
[[fi:Isabelle Huppert]] |
[[fi:Isabelle Huppert]] |
||
[[fr:Isabelle Huppert]] |
[[fr:Isabelle Huppert]] |
Versione delle 02:35, 12 Śnêr 2012
Artéccol in dialètt mudnés
Isabelle Ann Madeleine Huppert (Pariś, 16 ad Mars dal 1955) 'l è n'atriś francéśa.
Biugrafìa
Nada a Pariś, ultma ad sinc fiói, da na famìja cun di bèsi, la pasa la sò infànsia a Ville-d'Avray. Incuragiàda par sò màdar a recitàr, la stùddia al cunservatòri a Versailles. Dòp na caréra ad sucès a teàtar, la taca a lauràr p'r al cìnema in dal 1972 cun Faustine et le bel été, anc s'l'éra cumpàrsa in televiśiòṅ 'l an prima. Sèmpar in c'l an, la rècita in dal film È simpatico ma gli romperei il muso (L è simpàtic ma a gh śbragarév al grugn) a fiànc 'd Yves Montand e Romy Schneider.
La sò prima part da prutagunìsta l'è dal 1977 cun La merlettaia (La rudlàra).
La fà al sò debùt in dal cìnema americàṅ cun al filmòṅ ad Michael Cimino I cancelli del cielo (I cansèi dal cél, 1980), che però 'l è un clamuróś diśàstar cumerciàl. In di an Utànta la vèṅ dirèta da di regìsta ad grîd cuma Bertrand Tavernier, Jean-Luc Godard, Joseph Losey e al nòstar Marco Ferreri.
'L incòntar ch'l à sgnâ la sò vita 'l è quél cun al regìsta francéś Claude Chabrol. Sèg la gira dimóndi film: Violette Nozière, Un affare di donne (Na ròba ad dóni), Madame Bovary, Il buio nella mente (al buj in dla mènt), Grazie per la cioccolata (A t ringràsi par la ciuculàta) e La commedia del potere (La cumèdia dal putér).
Dégni ad nòti al sò interpretasiòṅ in dal film curàl ad François Ozon 8 donne e un mistero (Òt dóni e un mistér), in du la fà la part dna puta daśgustóśa di an Sinquànta, e in dal pelìcula Ma mère (Mè màdar).
In dla sò caréra l'à vins par du vòlti al prèmi par la mijóra atrìś al Festival ad Cannes: in dal 1978 par Violette Nozière e in dal 2001 par La pianista ad Michael Haneke. Anc a Venèsia l'à fat dupiéta vinsénd la Copa Volpi in dal 1988 p'r Un affare di donne e in dal 1995 p'r Il buio nella mente.
A 'l inìsi dal 2009 l'à ciapâ la Legion d'onore dal presidènt Nicolas Sarkozy e l'à dirèt la giurìa dal Festival ad Cannes.
Isabelle l'è na dóna dimóndi riservàda e la n gh piàś minga dascórar dla sò vita. La gh'à tri fiói: Lolita, Lorenzo e Angelo, di nóm itagliàṅ ch'l'è na lìngua che lē la càpis e la ciacàra anc bèṅ.
Filmugrafìa
- I primi turbamenti (Faustine et le bel été') (1971)
- È simpatico ma gli romperei il muso (César et Rosalie) (1971)
- Primavera carnale (Sérieux comme le plaisir) (1974)
- Prossima apertura casa di piacere (Le grand delire) (1974)
- Spostamenti progressivi del piacere (Glissements progressifs du plaisir) (1974)
- I santissimi (Les valseuses) (1974)
- Dupont Lajoie (1975)
- Il giudice e l'assassino (Le juge et l'assassin) (1975)
- Il caso del Dr. Gailland (Docteur Françoise Gailland) (1975)
- Operazione Rosebud (Rosebud) (1975)
- La merlettaia (La dentellière) (1976)
- Violette Nozière (Violette Nozière) (1978)
- Le Retour à la bien-aimée (1979)
- Les Sœurs Bronte (1979)
- Sauve qui peut (la vie) (1980)
- La storia vera della signora delle camelie (1980)
- Loulou (Loulou) (1980)
- Storia di donne (Les ailes de la colombe) (1980)
- Les heritieres - Due donne un erede (Orokseg) (1980)
- I cancelli del cielo (Heaven's Gate) (1980)
- Acque profonde (Eaux profondes) (1981)
- Colpo di spugna (Coup de torchon) (1981)
- La Truite (1982)
- Prestami il rossetto (Coup de foudre) (1982)
- Passion (1982)
- La femme de mon pote (1983)
- Storia di Piera (1983)
- La Garce (1984)
- Sac de nœuds (1984)
- Signé Caroline (1985)
- Cactus (Cactus) (1986)
- Milan noir (1987)
- Faux Témoin (1987)
- Dostoevskij - I demoni (Les possédés) (1987)
- La finestra della camera da letto (The Bedroom Window) (1987)
- Un affare di donne (Une affaire de femmes) (1988)
- La vengeance d'une femme (1990)
- Malina (1991)
- Madame Bovary (Madame Bovary) (1991)
- Contre l'oubli (1991)
- Le strategie del cuore (Apres l'amour) (1993)
- Amateur (1994)
- L'inondation (1994)
- La séparation (1994)
- Il buio nella mente (La cérémonie) (1995) Prèmi César par la mijóra atriś
- Lumière et compagnie (1996)
- Poussières d'amour (1996)
- Les Palmes de M. Schutz (1996)
- Le affinità elettive (1996)
- Rien ne va plus (Rien ne va plus) (1997)
- L'école de la chair (1998)
- Niente scandalo (Pas de scandale) (1998)
- La vie moderne (1999)
- La Fausse Suivante (1999)
- Saint-Cyr
- Les destinées sentimentales
- Grazie per la cioccolata (Merci pour le chocolat) (2000)
- Il figlio di due madri (Comédie de l'innocence) (2000)
- La pianista (La pianiste) (2001)
- 8 donne e un mistero (Huit femmes) (2002)
- La vie promise (2002)
- Deux (2002)
- Il tempo dei lupi (Le temps du loup) (2002)
- Ma mère (2003)
- Les soeurs fâchées (2004)
- I ♥ Huckabees - Le strane coincidenze della vita (2004)
- Gabrielle (2005)
- La commedia del potere (L'ivresse du pouvoir) (2006)
- Proprietà privata (Nue propriété) (2006)
- L'amore nascosto (L'amour caché) (2007)
- Médée miracle (2007)
- Home - Casa dolce casa? (Home) (2008)
- Una diga sul Pacifico (Un Barrage Contre le Pacifique) (2008)
- White Material (2008)
- Copacabana (2009)
- Des Parents Formidables (2010)
- Die Blutgrafin (2010)
- Sans queue ni tête (2010)
Culegamènt estéran
- Sit uficiàle in Francéś
- Filmugrafìa su IMDB in Itagliàṅ