Gaśa: differenze tra le versioni

Da Wikipedia.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
m r2.6.4) (Robot A Śònt: rue:Сорока
m r2.6.5) (Robot A Śònt: csb:Sroka
Riga 44: Riga 44:
[[ca:Garsa]]
[[ca:Garsa]]
[[cs:Straka obecná]]
[[cs:Straka obecná]]
[[csb:Sroka]]
[[cv:Чакак]]
[[cv:Чакак]]
[[cy:Pioden]]
[[cy:Pioden]]

Versione delle 18:50, 3 Śnêr 2012

Artéccol in dialètt mudnés


Articul in Miranduleś


La gaśa ladra (Pica pica) (gazza ladra in italiàn) 'l è un uśel ad la famija di córvid.

Gaśa Ladra


Aspèt

Al sò plumaǵ 'l è bianc (in dal stómag) e negar (pèt, ali, testa e coa, ch'l'è dimondi lunga) e la gh'à di rifles ch'i pólan variar, a second dla luś ch'a gh'è, dal griś al verd metalic. Da 'd fóra a n s cgnos minga al masć da la fémna. Al gaśi i péśan 200/250 gr. e i èṅ lunghi ad solit 45 cm.

Al gaśi i covan in di sò gnai fat insima a gl'àlbar e da luntaṅ i s cumportan cuma s'i fusan eśaminadi. I fanan da 4 a 8 oṿ par vòlta. I genitór i tinan a drèe a i sò fioi par 22/24 dè infiṅ a chè i pulśèṅ i pólan vular via.

Un pulśèṅ ad gaśa

Credensi e superstisióṅ

La fama ch'i gh'anan al gaśi 'd esar ladri la n gh'à minga fundament anc se Gioacchino Rossini 'l à fat n'opera con cal nom lè (La gazza ladra) in dal 1817. L'è véra però che chi uśei chè i èṅ curioś vers al ròbi luminośi, cosa ch'i gh'anan in cumun cun dimondi rapaś. Di studi i aṅ dimustràa che, su 500 gnai in un parc, in gnanc oṅ 'l è stàa catàa un uget luminoś.

In dla mitologia tedesca, l'era la purtavośa di dèi ma anc 'l uśèl dla mort Hel e, par cal mutiv chè, l'è sempar stada cunsiderada 'n uśèl dal malauguri (e dal strii).

Alimentasióṅ

Na gaśa ch'la magna

Al gaśi i magnan dal carogni, dla fruta, di ragn, d'insèt ma anc di óṿ di atar uśèi.

Inteligensa

Al gaśi i eṅ furbi stramaladidi e dimondi inteligenti: insém a 'l óm, al simi e a i delfèṅ, i eṅ una dal pochi bèsti ch'i gh la càvan a 'rcgnosar-s in un spèć (al cuśidét auto-arcgnosiment).


Animali della campagna emiliana (tradurre)Bèsti ed la campâgna emiliânaBisti d'la canpâgna emigliènaBèsti dla campagna emiglianaBesti d'la campâgna emiliana

anatranâderanàdranàdranàdör | barbagiannibarbagiânbarbazànbarbagiàṅ | bue | pidocchiopiōcbdòcpiôc'bdòc | bigattinobigatèinbigâtbègatèṅ | biscia / serpebésabessabéssabîssa | baco da seta / bombicebèigh da sèidabigàt dla saidabigâtbigàt | rosporôspbòtrospbòt | canecâncancâncan | capponecapòuncapåncapòuncapôn | cavallocavâlcavàlcavâlcavàl | caprachêvrachèvrachèvracrèva | cuculocóchcócchcócchcócch | conigliocunîn-cunéjcunéicunéj o cunèṅcunî | cornacchiacurnâciacurnâciacurnacia | asinoêṣenèsenèsenèsen | apevrèspaevbêgaev | formicafurmîgafurmìgafurmìgaformìga | gallogâlgàlgalgàl | gallinagalèinagalénagaleinagalén'na | gattogâtgàtgatgàt | gazzagâzagâżagaśa | grillogrélgrélgrilgrél | lupolòuvlauvluvlöv | ramarroingòrligùrramarligùr | leprelēvralivralevralëvra | chiocciola / lumacalumêgalumègalumagalumèga | lucertolaarzintèlaluśêrtaluśertalusértla | maialenimêlpôrzporcgosèn | moscamòscamåscamoscamōsca | merlomêrelmèrelmerulmèrel | mulomólmóllmulmóll | talpatêlpamusåntèlpamusön | porcellinonimalèinninénninetninén | ocaôcaócaocaóca | pipistrelloparpastrèlpalpastrèlpapastrèlpalpastrèl | topo / sorcio / rattopòundgapåndgasoragpôngö | farfallaparpâjaparpàiaparpajaparpàia | passeropâsrapàserpàserpàser | pettirossopetròspetråsspetros | pecorapēgrapigrapegurapigra | piccione / colombopisòunpizônclombpizôn | pulcepólgapólsapulsapólsa | ragnorâgnràgnragnràgn | rana / ranocchioranôcranòcranaranòc | ricciorésrézzris | rondinerundanèinarundanénarundaninaröndanén'a | scarafaggiopanarâsaburdigånscaravàś | cinghialezingèlzignèl | tignola / tarmatêrmlatarmatarmatarma | tarlotarōltaroltaroltarol | tafanotavântafàntavàṅ | tacchinopîttòchtoctòch | vaccavâcavàcavacavàca | volpevòulpavôulpvólpvôlpa | cicalasighêlazigalasicalazigala | zanzarasarabîgazinzèlasinsàla | civettasfètlazvèttasivetazivètta