Vasco Ascolini: differenze tra le versioni

Da Wikipedia.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
Riga 56: Riga 56:


Se vressen ciarir a gl'impression e i concet col fer la dmanda a l’autor lu, abanduneda l’aria da dutor e da “meister”, al farev 'na riduda in tla berba c'le bele bianca e as direv: ''“…l’opra dl'artesta, se ert l'eé, l'an serov mia per dir di lavor, a fer dagli afermazioun, ma per tirer fora da ciaschidoun ed nueter col che g'om deinter, bianc o nigher c'al sia, scur o alegher…”'' e che: ''“…forsa deinter in tn’immagin, e mia sol in tn’immagin, an n'eé mia important col che gh'eé, col ch'la fa veder. De spes l'eé più important col ch'ag manca, lasand a nueter la possibiliteé ed sercherel, sfumadura o om ch'al sia.”''
Se vressen ciarir a gl'impression e i concet col fer la dmanda a l’autor lu, abanduneda l’aria da dutor e da “meister”, al farev 'na riduda in tla berba c'le bele bianca e as direv: ''“…l’opra dl'artesta, se ert l'eé, l'an serov mia per dir di lavor, a fer dagli afermazioun, ma per tirer fora da ciaschidoun ed nueter col che g'om deinter, bianc o nigher c'al sia, scur o alegher…”'' e che: ''“…forsa deinter in tn’immagin, e mia sol in tn’immagin, an n'eé mia important col che gh'eé, col ch'la fa veder. De spes l'eé più important col ch'ag manca, lasand a nueter la possibiliteé ed sercherel, sfumadura o om ch'al sia.”''

------------------------------------

Versione in lingua [[http://it.wikipedia.org/wiki/Vasco_Ascolini Vasco Ascolini]]


[[Category:Artésti|Ascolini Vasco]]
[[Category:Artésti|Ascolini Vasco]]

Versione delle 13:33, 26 Oto 2006

Template:ARS Vasco Ascolini l'é un fotograf italian, neè a Rez in tal 1937.

Profil biografic e artéstic

Al cumincia a fotografer a meteé ed i'an Ssanta dal 1900. Al met a punt un stil personel baseé soù di punt ed forsa e dal scelti stilestichi che, tiredi in tal teimp, polen sembrer forsedi: saran al sò trat lineer distintiv.

A travers ed la frequentazioun ed la scuerta dla fotografia americana e all’aiut riçevuù dal lezion dl’universiteé ed Pèrma as confrounta con personaj comm Mulas e d'ieter.

L’inési ed la collaborasion con al Teater Municipel ed la citeé (1973 - 1990) al gdà mod ed prepareér un sò linguaj specéfic droveé préma per la fotografeia ed teater. Ascolini l'interpreta, con trasformasion, al spetachel e al ricrea completameint la curnisa dla sena. Sò fotografei dal spettachel ed L. Kemp saran definidi “superbamente espressive”. Da col punt in avanti al sarà un creser d’espressiviteé e d’emosion in tla tension ed la rappresentasion. In col contest e ambieint chè i momeint ed spettacol, specialmeint la dansa e al mimo, daran al materiel per furnir origineli emozioun visivi.

Al pas sucesiv al sarà l’esaurires dal raport con al teater e l’inesi d'un nov filoun rech de spunt e d’occasion. I soget nov dal so imagini e saran al “merom”, i volum dl'architetura, al coloni, al statui. Cus chè al vin vers la meteé ed i ann ’80

Al percors e i riferimeint

L’attiviteé d’espresion con al mes fotografich as pol dires inizieé intoren al 1965. Dal 1973 al 1990 al fotografa pral Teater Municipel "Romolo Valli" (Reggio Emilia). Vers al 1980 al 'vvia al period indove al s’interesa dla fotografia di sojet dl'architetura e di repert dal museo.

In tal 1983, a Chalon-sur-Saone (Francia), al fà 'na mostra al Museo dla Fotografia di N. Niépce. In Francia l'eé tant stimeè e l'à otgnu svari mansioun da Eint e Istitut dal Minister dla Cultura Musée du Louvre, Musée Rodin, Tuileries, Versailles, Parc Royal, St. Cloud.

In tal 1985 esposizioun in tal Lincoln Centre Public Library, New York

Mostra personela ad Arles (Francia) in tal 1991.

Esposizioun intitoleda "Met al fotograf in tal Museo (1996)", 'na presentasioun per immajini di Musei Civici ed Reggio Emilia svilupeda da svari fotograf, cureda dal Prof. Massimo Mussini,

Al comun ed Salon-de Provence (Francia) ag dedica 'na mostra retrospetiva “Noir lumiere” (1998).

L’idea metafisica (Reggio Emilia, 1992);

Al partecipa a l’esposision "Une incertaine Folie" realiseda a la Sela dal Conclave ed Lille (Francia) con immajin di sit ed cura psichiatrica.

L'eé preseint in tla mostra "D'Apres l'Antique" (anno 2000) al Louvre (Parigi). l'eé la prema mostra fotografica organiseda al museo ed Parigi.

La siteé ed Mantua agh dà un incarich (in tal 2002-03) in tal projet "Al segret ed la siteé" per 'na pubblicazioun con di test ed Jacques Le Goff e Pierre Sorlin.

In tl’an 2004 al fa 'na mostra al Cairo sò invit dal Minister dla Cultura Egisian con 'na mostra antologica cureda da A. Gioé. N'etra mostra a l'Université de Lyon, in tal stes an.

A New York, pres al MOMA e al Metropolitan Museum, coma al Guggenheim Musem, a ghin conservedi e mesi in esposisioun al fotografei dal period teatrel. Acsè anca da etri importanti istituziouni internazioneli coma al Lincoln Center Public Library, la Texas University di Austin, la Fondazioun Italiana dla Fotografeia, Tuorein, a la Biblioteque Nationale a Parigi, al Musée Carnevalet (Parigi); e acsè via.

Vasco Ascolini l'à ricevu tant riconoscimeint, tra i più important la nomina a “Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres” deda dal Minister dla Cultura Franceisa (in tl’an 2000) e la Grande Medaille dla Citeé d'Arles

La lenia cretica

Segn distintiv dal stil ed Vasco Ascolini l'eé al trat scur, nigher. L'eé l’esaltasioun dal contrast con al poc bianc che ghè preseint in t'un’imagin che l'eé rigorosameint in bianc e nigher. Se as vol ciamer al so carateristichi, anca se ogni definisioun l'eé streca da per sé, as pol individuer i trat ed toti al so opri in tal contrast di ton e in tal rifiut a drover al color.

In tla fotografeia ed teater, con forta predilezioun dla danza e dla mimica, cmanda la figura umana che, per la pina eliminazioun dal gradazioun intermedi di toni, l'eé trasformeda in t'un corp plasticameint fés, quesi un ojet, 'na statua.

In tal period “di merom” al lenei ed prema son adatedi a 'n’espressioun (am per) freda e stiliseda. L'eé steé più volti deé un posebil parallelo con la pitura metafesica (De Chirico). An cred mia c'a sia, però, 'na citazioun esplecita. Al taj dagli inquadraturi l'eé più personel, più inovativ e al mes fotografic as mostra con 'n’inquietudin diversa.

Trat caraterestich dal period “di merom” l'eé l’asoluta asseinsa dla figura umana (viva).

Se unom la forsa scura di nigher contrasteé (period “dal teater”) e l’aseinza umana (period “di merom”) 'na prema impresioun superficela la pres porter chi guerda a 'na visioun pesimestica dal comples dagli imagini.

Al contrast bianc – nigher, acseé evideint, al ciama al sembol dal Yin e Yang ed la cultura giapuneisa (e cineisa). Dagli imagini ed scena a peren come dal teater dal NÔ. Al contat dl'Ascolini con la cultura giappuneisa l'eé gnuda prema dla soa dedisioun al la fotografia. Al studi dla “VIA” al l'à purteé a dvinter anca meister d’arti marsieli jiaponeisi e cintura nigra ed VI dan (Ju-do).

Se vressen ciarir a gl'impression e i concet col fer la dmanda a l’autor lu, abanduneda l’aria da dutor e da “meister”, al farev 'na riduda in tla berba c'le bele bianca e as direv: “…l’opra dl'artesta, se ert l'eé, l'an serov mia per dir di lavor, a fer dagli afermazioun, ma per tirer fora da ciaschidoun ed nueter col che g'om deinter, bianc o nigher c'al sia, scur o alegher…” e che: “…forsa deinter in tn’immagin, e mia sol in tn’immagin, an n'eé mia important col che gh'eé, col ch'la fa veder. De spes l'eé più important col ch'ag manca, lasand a nueter la possibiliteé ed sercherel, sfumadura o om ch'al sia.”