Sophia Loren
|
C'l artìcul chè 'l è scrit in
Miranduléś |

La Sofia Costanza Brigida Villani Scicolone, cgnusùda méj cuma Sophia Loren o anc cuma Sofia Lazzaro a 'l inìsi dla sò caréra (Róma, 20 ad Setémbar dal 1934, a s lèś [soˈfiːa ˈlɔːren] in itagliàṅ) l'è n'atōra itagliàna cun sitadinànsa francéśa. La gh'à na stéla in dla Hollywood Walk of Fame e 'n Telegàt a la caréra vins in dal 2001.
La Loren l'è stada bòna 'd vìnsar dū Prèmi Òscar, in dal 1962 p'r al drama La ciociara, girâ in còpia cun Jean-Paul Belmondo, e in dal 1991 na statṿa a la caréra, ólt'r a na candidadùra in dal 1965 par la cumèdia dramàtica Matrimonio all'italiana recitàda insém a Marcello Mastroianni. In bachéca la gh'à anc sinc Golden Globe, sèt Dàvid ad Dunatèl e tri Nàstar 'd Argìnt.
In dal 1999 'l American Film Institute al l'à misa a 'l 21śum pòst in dla clasìfica dgl'atōri più grandi dal cìnema americàṅ, avénd lē laurâ par dimóndi an a Hollywood, girànd pelìculi cuma Orgoglio e passione (1957), a fiànc ad Cary Grant e 'd Frank Sinatra, Timbuctù (1957), in còpia cun John Wayne, La chiave (1958), cun prutagunìsta William Holden, Un marito per Cinzia (1958), sèmpar cun Cary Grant, Olympia (1960), cun John Gavin, e La baia di Napoli (1960), insém a Clark Gable.
Fra i sò film fat in Itàglia a psém arcurdàr Miseria e nobiltà (1954), in còpia cun Totò, L'oro di Napoli (1954), al prim di sò òt film girâ cun Vittorio De Sica, Pane, amore e... (1955), cun la Tina Pica, Ieri, oggi, domani (1963), in dua in dla part dlʼAdelina Sbaratti la s cava śò par Marcello Mastroianni, Cassandra Crossing (1976), film catastròfic prudót da sò marè insém a tedésc e britànig, e Una giornata particolare (1977), drama ambintâ a i tèmp dal fasìśum.
Turnàda a recitàr in di Stat Unî in di an Ssanta a l'ém pò vista in òvri cuma Arabesque (1966), a fiànc ad Gregory Peck, La contessa di Hong Kong (1967), insém a Marlon Brando e a la Tippi Hedren, e Prêt-à-Porter (1994) ad Robert Altman.
L'è stada spuśàda c'n al prudutōr Carlo Ponti in fiṅ a la sò mòrt in dal 2007. Sèg la gh'à abû dū fiōi masć, Carlo Ponti Jr. e Edoardo Ponti. Par via 'd sò surèla Maria Scicolone l'è cugnàda dal fiōl ad Benito Mussolini Romano e sîna dl'upiniunìsta Alessandra Mussolini.
Al persunàǵ di fumét dla stria Amelia 'l è stâ creâ da Carl Barks in dal 1961 pinsànd a lē e a la Morticia Addams.
Filmugrafìa
[mudéfica la surzéia]









- 1950 - Cuori sul mare, regìa ad Giorgio Bianchi
- 1950 - Il voto, regìa ad Mario Bonnard
- 1950 - Tototarzan, regìa ad Mario Mattoli
- 1950 - Le sei mogli di Barbablù, regìa ad Carlo Ludovico Bragaglia
- 1950 - Luci del varietà, regìa ad Federico Fellini e 'd Alberto Lattuada
- 1951 - Lebbra bianca, regìa 'd Enzo Trapani
- 1951 - Io sono il Capataz, regìa ad Giorgio Simonelli
- 1951 - Milano miliardaria, regìa ad Vittorio Metz, Marcello Marchesi e Marino Girolami
- 1951 - Quo vadis, regìa ad Mervyn LeRoy
- 1951 - Il padrone del vapore, regìa ad Mario Mattoli
- 1951 - Il mago per forza, regìa ad Vittorio Metz, Marcello Marchesi e Marino Girolami
- 1951 - Era lui, si, si!, regìa ad Vittorio Metz, Marcello Marchesi e Marino Girolami
- 1951 - Anna, regìa 'd Alberto Lattuada
- 1952 - È arrivato l'accordatore, regìa ad Duilio Coletti
- 1952 - Il sogno di Zorro, regìa ad Mario Soldati
- 1952 - La favorita, regìa ad Cesare Barlacchi
- 1952 - La tratta delle bianche, regìa ad Luigi Comencini
- 1953 - Africa sotto i mari, regìa ad Giovanni Roccardi
- 1953 - Aida, regìa ad Clemente Fracassi
- 1953 - Ci troviamo in galleria, regìa ad Mauro Bolognini
- 1953 - La domenica della buona gente, regìa 'd Anton Giulio Majano
- 1953 - Un giorno in pretura, regìa ad Steno
- 1954 - Carosello napoletano, regìa 'd Ettore Giannini
- 1954 - Il paese dei campanelli, regìa ad Jean Boyer
- 1954 - Due notti con Cleopatra, regìa ad Mario Mattoli
- 1954 - Tempi nostri - Zibaldone n. 2, regìa 'd Alessandro Blasetti
- 1954 - Miseria e nobiltà, regìa ad Mario Mattoli
- 1954 - Pellegrini d'amore, regìa 'd Andrea Forzano
- 1954 - Attila, regìa ad Pietro Francisci
- 1954 - L'oro di Napoli, regìa ad Vittorio De Sica
- 1954 - Peccato che sia una canaglia, regìa 'd Alessandro Blasetti
- 1954 - La donna del fiume, regìa ad Mario Soldati
- 1955 - Il segno di Venere, regìa ad Dino Risi
- 1955 - La bella mugnaia, regìa ad Mario Camerini
- 1955 - Pane, amore e..., regìa ad Dino Risi
- 1956 - La fortuna di essere donna, regìa 'd Alessandro Blasetti
- 1957 - Il ragazzo sul delfino (Boy on a Dolphin), regìa ad Jean Negulesco
- 1957 - Orgoglio e passione (The Pride and the Passion), regìa ad Stanley Kramer
- 1957 - Timbuctù (Legend of the Lost), regìa 'd Henry Hathaway
- 1958 - Desiderio sotto gli olmi (Desire Under the Elms), regìa ad Delbert Mann
- 1958 - La chiave (The Key), regìa ad Carol Reed
- 1958 - Orchidea nera (The Black Orchid), regìa ad Martin Ritt
- 1958 - Un marito per Cinzia (Houseboat), regìa ad Melville Shavelson
- 1959 - Quel tipo di donna (That Kind of Woman), regìa ad Sidney Lumet
- 1959 - Il diavolo in calzoncini rosa (Heller in Pink Tights), regìa ad George Cukor
- 1960 - Olympia (A Breath of Scandal), regìa ad Michael Curtiz
- 1960 - La baia di Napoli (It Started in Naples), regìa ad Melville Shavelson
- 1960 - La miliardaria (The Millionairess), regìa 'd Anthony Asquith
- 1960 - La ciociara, regìa ad Vittorio De Sica
- 1961 - El Cid, regìa 'd Anthony Mann
- 1961 - Madame Sans-Gêne, regìa ad Christian-Jaque
- 1962 - Boccaccio '70, episodio La riffa, regìa ad Vittorio De Sica
- 1962 - Il coltello nella piaga (Le couteau dans la plaie), regìa 'd Anatole Litvak
- 1962 - I sequestrati di Altona, regìa ad Vittorio De Sica
- 1963 - Ieri, oggi, domani, regìa ad Vittorio De Sica
- 1964 - Matrimonio all'italiana, regìa ad Vittorio De Sica
- 1964 - La caduta dell'Impero romano (The Fall of the Roman Empire), regìa 'd Anthony Mann
- 1965 - Operazione Crossbow (Operation Crossbow), regìa ad Michael Anderson
- 1965 - Lady L, regìa ad Peter Ustinov
- 1966 - Judith, regìa ad Daniel Mann
- 1966 - Arabesque, regìa ad Stanley Donen
- 1967 - La contessa di Hong Kong (A Countess from Hong Kong), regìa ad Charlie Chaplin
- 1967 - C'era una volta, regìa ad Francesco Rosi
- 1967 - Questi fantasmi, regìa ad Renato Castellani
- 1969 - I girasoli, regìa ad Vittorio De Sica
- 1970 - La moglie del prete, regìa ad Dino Risi
- 1971 - La mortadella, regìa ad Mario Monicelli
- 1972 - Bianco, rosso e..., regìa 'd Alberto Lattuada
- 1972 - L'uomo della Mancha (Man of La Mancha), regìa 'd Arthur Hiller
- 1974 - Breve incontro (Brief Encounter), regìa 'd Alan Bridges – Film TV
- 1974 - Il viaggio, regìa ad Vittorio De Sica
- 1974 - L'accusa è: violenza carnale e omicidio (Verdict), regìa 'd André Cayatte
- 1975 - La pupa del gangster, regìa ad Giorgio Capitani
- 1976 - Cassandra Crossing (The Cassandra Crossing), regìa ad George Pan Cosmatos
- 1977 - Una giornata particolare, regìa 'd Ettore Scola
- 1978 - Angela, regìa ad Boris Sagal
- 1978 - Fatto di sangue fra due uomini per causa di una vedova. Si sospettano moventi politici, regìa dla Lina Wertmüller
- 1978 - Obiettivo "Brass" (Brass Target), regìa ad John Hough
- 1979 - Bocca da fuoco (Firepower), regìa ad Michael Winner
- 1984 - Qualcosa di biondo, regìa ad Maurizio Ponzi
- 1986 - Madre Coraggio, regìa ad Jeremy Kagan – Film TV
- 1990 - Sabato, domenica e lunedì, regìa dla Lina Wertmüller – Film TV
- 1994 - Prêt-à-Porter, regìa ad Robert Altman
- 1995 - That's Amore - Due improbabili seduttori (Grumpier Old Men), regìa 'd Howard Deutch
- 1997 - Soleil, regìa ad Roger Hanin
- 2001 - Francesca e Nunziata, regìa dla Lina Wertmüller – Film TV
- 2002 - Cuori estranei (Between Strangers), regìa 'd Edoardo Ponti
- 2004 - Peperoni ripieni e pesci in faccia, regìa dla Lina Wertmüller
- 2009 - Nine, regìa ad Rob Marshall
- 2020 - La vita davanti a sé (The Life Ahead), regìa 'd Edoardo Ponti
Culegamènt estéran
[mudéfica la surzéia]Àtar prugèt
[mudéfica la surzéia]
Wikiquote contiene citazioni di o su Sophia Loren
Wikimedia Commons contiene file multimediali su Sophia Loren