Vai al contenuto

Ray Milland

Da Wikipedia.

C'l artìcul chè 'l è scrit in Miranduléś Emiliàn

Ray Milland tòlt śò in dal 1947


Alfred Reginald Jones, cgnusû méj cuma Ray Milland (Neath, 3 ad Śnar dal 1907 - Torrance, 10 ad Mars dal 1986, a s lèś [reɪ mɪˈlænd] in ingléś) 'l è stâ 'n atōr e regìsta britànic naturaliśâ americàṅ, uriginàri dal Gàles. Al gh'à na stéla in dla Hollywood Walk of Fame.

'L à vins un Prèmi Òscar, un Golden Globe e 'n arcgnusimènt a la prima edisiòṅ dal Fèstival ad Cannes faghénd 'l atōr prutagunìsta in dal drama Giorni perduti (1945) ad Billy Wilder in dla part 'd un scritōr puòs muróś dla Jane Wyman cun na dipendénsa p'r al pilòṅ.

Prima 'd dvintàr atōr su cunsìli dl'Estelle Brody, Milland 'l iva prestâ servìsi in d'l eśèrcit britànic anc cuma pilòta 'd aparéć. Dòp avēr girâ The Flying Scotsman (1929) 'l à firmâ 'n cuntràt ad nóṿ méś cun la Metro Goldwyn Mayer par pò pasàr a la Paramount Pictures laurànd sèg par na vintìna 'd an, girànd dal pelìculi impurtànti cuma Un colpo di fortuna (1937), cumèdia cun la Jean Arthur, Beau Geste (1939), in dua 'l éra òṅ di tri fradèi cumbatènt par la Legiòṅ furastéra insém a Gary Cooper e Robert Preston, Frutto proibito (1942), a fiànc dla Ginger Rogers, al drama Vento selvaggio (1942), c'n un John Wayne da la banda di catìṿ, al noir Il tempo si è fermato (1948), in di pagn 'd un reporter suspetâ 'd ès'r al respunsàbil 'd un masamènt fat invéci da Charles Laughton, e La spia (1952), rōl ch'al gh fruta na nomination a i Golden Globe.

In dal 1953, finî 'l cuntràt cun la Paramount, 'l à girâ 'l thriller Il delitto perfetto (1954) par la Warner Bros. in dua Alfred Hitchcock al gh dà la part d'n èx campiòṅ ad tènis decìś a far cupàr sò mujēr, la Grace Kelly, e L'altalena di velluto rosso (1955) in di pagn d'l architét Stanford White su 'n sugèt trat da 'n caś ad masamènt sucès dabòṅ. In dal 1970 'l à fat al pàd'r ad Ryan O'Neal in dal drama Love Story.

In di ùlt'm an 'l à girâ dimóndi film ad scarésa o film ad śgriśōr cuma Frogs (1972), La casa degli orrori nel parco (1973), Il manichino assassino (1973), Artigli (1977), La ragazza dal pigiama giallo (1978) e La maschera della morte (1984).

Cuma regìsta 'l à girâ quàtar pelìculi da 'l 1955 a 'l 1962. In televiśiòṅ a 'l ém vist in di telefìlm L'ora di Hitchcock, Markham, Colombo, Ellery Queen, Galactica e Cuore e batticuore.

Al s è spuśâ cun la Muriel Weber in dal 1932, avénd sèg dū fiōi: Daniel e la Victoria. Milland 'l éra da la banda di republicàṅ.

Filmugrafìa

Vènt salvàdag (1942)
Manifèst ad Dè pardû (1945)
L'indusadōra (1950)
Al delìt parfèt (1954)
La plinga 'd vlû rós (1955)
Lisbon (1956)
Manifèst ad ʼL óm da i òć a i raś X (1963)
Grifi (1977)

cuma atōr

cuma regìsta

Culegamènt estéran

Àtar prugèt