Philippe Pinel al fà tōr vìa el cadèini ai mât dl uspidêl 'd Bicêtre 'd Parì

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Al quèder dla liberasiòun di lunàtic dal manicòmi 'd Parì da 'l cadèini.

Philippe Pinel al fà tōr vìa el cadèini ai mât dl uspidêl ’d Bicêtre ’d Parì ’l è ’n quèder piturê a óli ’d metê Otsèint dal pitōr Charles Louis Müller, tgnû da cât in dal salòun di risevimèint dl’Académie Nationale de Médecine ed Parì.
Al quèd'r al figùra la deciśiòun tolta da 'l psichiàtra ante litteram Philippe Pinel in dal 1793, tolt 'l incàreg 'd tgnìr adrē a 'l uspidêl, 'd an lasèr minga i mât tgnû perśunér dal cadèini, cum'a era soquànt tèimp ch'a s era drē a fèr. Na libertê cuntgnùda e dal curi mirèdi i s'rèven stèdi méj che tùti cal costrisiòun antìghi lè.[1]

Al dutōr Pinèl, in dal mêś edla pitùra, al s fà strèda da mêś ala mùcia 'd mât pugê ded sà e ded là in cundisiòun da pietê. Cun la màn alvèda, lò al dà 'l cmand ai servidōr dl uśdêl, ed sćianchèr vìa el cadèini dai pōls e dai śgarlèt di malê: dal cundisiòun più umàni i s'rèven acsè stèdi pusìbil anc per chilōr.

Vōś lighèdi

Colegamèint estèren

Referèinsi

  1. (IT) Na spiegasiòun dla deciśiòun ed Pinel ind un sît universitàri edla réda.