Mireille Darc
|
C'l artìcul chè 'l è scrit in
Miranduléś |

La Mireille Christiane Gabrielle Aimée Aigroz, cgnusùda méj cuma Mireille Darc (Tulòṅ, 15 ad Maǵ dal 1938 - Parì, 28 'd Agóst dal 2017, a s lèś [miʁɛj daʁk] in francéś) l'è stada n'atōra e regìsta francéśa.
Biugrafìa
[mudéfica la surzéia]Dòp avēr studiâ a 'l cunservatòri 'd art dramàtica, in dal 1959 la và a star a Parì par lauràr da mudèla e par studiàr recitasiòṅ. A 'l inìsi di an Ssanta la taca a cumparìr in soquànt film, faghénd dal parti piculìni in pelìculi cuma Le distrazioni (1960), cun prutagunìsta Jean-Paul Belmondo, A briglia sciolta (1961), cun la Brigitte Bardot, e Le tentazioni quotidiane cun Charles Aznavour.
Al sò prim rōl impurtànt a riva in dal 1963 quànd la fà la fiōla 'd Louis de Funès in dla cumèdia I tre affari del signor Duval ma i cuć definitìṿ a la sò caréra i rìv'n in dal 1965 cun la part dla prutagunìsta in Galia, in dua la lavóra par la secónda vòlta c'n al regìsta Georges Lautner ch'al la vurà sèg trédas vòlti, e in dal 1966 c'n al pulisiésc Rififi internazionale cun prutagunìsta Jean Gabin. Sèmp'r in chi an lè a l'arcurdém par la cumèdia Caccia al maschio cun Jean-Paul Belmondo e la Catherine Deneuve.
Dòp na part pìcula in dal film ad spiunàǵ James Bond 007 - Casino Royale, in un cast impinî ad stéli cuma David Niven, Peter Sellers, l'Ursula Andress, Orson Welles, John Huston, William Holden, Woody Allen, la Deborah Kerr, Jean-Paul Belmondo, la Barbara Bouchet e la Jacqueline Bisset, a l'ém vista in dal drama Week-end, un uomo e una donna dal sabato alla domenica ad Jean Luc Godard in dua l'à fat na mujēr ch'la s dà a 'l canibalìśum.

Su 'l set dal film Addio Jeff! (1969), la Darc la s inamóra 'd Alain Delon, tacànd na relasiòṅ sentimentàla e 'd lavōr sèg, tgnénd-'g adrē in dal pelìculi Borsalino (1970), Borsalino and Co. (1974), Esecutore oltre la legge (1974) e Per la pelle di un poliziotto (1981).
A 'l inìsi di an Utànta la sò caréra la s è andàda a śmursàr anc par via d'n incidènt in màchina ch'al l'à custréta a n'uperasiòṅ a cōr avèrt. Fra i sò àtar lavōr più impurtànt a 'rcurdém al cumèdi La signora non si deve uccidere (1967), Lei non fuma, lei non beve, ma... (1970), cun l'Annie Girardot, Il rompiballe... rompe ancora (1971), cun prutagunìsta Lino Ventura, Alto, biondo e... con una scarpa nera (1972) e 'l sò séguit Il grande biondo (1974), girâ insém a 'l còmig Pierre Richard, ólt'r a 'l drama Viaggio di paura (1977) girâ in còpia cun Jean-Louis Trintignant.
Ligàda da 'l 1968 a 'l 1983 a 'l culéga Alain Delon, in séguit la gh'à abû na stòria c'n al giurnalìsta Pierre Barret e pò cun 'l architét Pascal Desprez ch'l'à spuśâ in dal 1996. In dal 2005 l'à fat vgnir fóra la sò auto-biugrafìa da 'l tìtul Tant que battra mon coeur (In fiṅ tant ch'a batrà al mè cōr) méntar 'l an dòp al presidènt Jacques Chirac al gh'à dâ la Legiòṅ 'd Unōr. L'è mòrta a stanta-nóṿ an dòp èsar finìda in còma.
Filmugrafìa
[mudéfica la surzéia]
cuma atōra
[mudéfica la surzéia]- 1960 - Le distrazioni (Les Distractions), regìa ad Jacques Dupont
- 1961 - A briglia sciolta (La bride sur le cou), regìa ad Jean Aurel
- 1961 - Mourir d'amour, regìa ad Dany Fog
- 1961 - Les Nouveaux Aristocrates, regìa ad Jacques Rigaud
- 1961 - ¿Pena de muerte?, regìa ad Josep Maria Forn
- 1962 - Le tentazioni quotidiane (Le diable et les dix commandements), regìa ad Julien Duvivier
- 1962 - Virginie, regìa ad Jean Boyer
- 1963 - I fortunati (Les veinards), regìa ad Jean Girault
- 1963 - I tre affari del signor Duval (Pouic-Pouic), regìa ad Jean Girault
- 1964 - Intrigo a Parigi (Monsieur), regìa ad Jean-Paul Le Chanois
- 1964 - 7-9-18 da Parigi un cadavere per Rocky (Des pissenlits par la racine), regìa ad Georges Lautner
- 1964 - Les Durs à cuire ou Comment supprimer son prochain sans perdre l'appétit, regìa ad Jacques Pinoteau
- 1964 - Caccia al maschio (La Chasse à l'homme), regìa 'd Édouard Molinaro
- 1964 - Quattro spie sotto il letto (Les Barbouzes), regìa ad Georges Lautner
- 1965 - Per favore, chiudete le persiane (Les Bon vivants), regìa ad Georges Lautner
- 1966 - Galia, regìa ad Georges Lautner
- 1966 - Rififi internazionale (Du rififi à Paname), regìa ad Denys de La Patellière
- 1966 - Baleari operazione Oro (Zarabanda Bing Bing), regìa ad José Marìa Forqué
- 1966 - Licenza di esplodere (Ne nous fâchons pas), regìa ad Georges Lautner
- 1966 - Vicky... Cover Girl (À belles dents), regìa ad Pierre Gaspard-Huit
- 1967 - Femmina (La grande sauterelle), regìa ad Georges Lautner
- 1967 - James Bond 007 - Casino Royale (Casino Royale), regìa ad John Huston, Ken Hughes, Val Guest, Robert Parrish e Joseph McGrath
- 1967 - La bionda di Pechino (La Blonde de Pékin), regìa ad Nicolas Gessner
- 1967 - La signora non si deve uccidere (Fleur d'oseille), regìa ad Georges Lautner
- 1967 - Week-end, un uomo e una donna dal sabato alla domenica (Week End), regìa ad Jean-Luc Godard
- 1968 - Summit, regìa ad Giorgio Bontempi
- 1969 - Addio Jeff! (Jeff), regìa ad Jean Herman
- 1969 - Quei temerari sulle loro pazze, scatenate, scalcinate carriole (Monte Carlo or Bust!), regìa ad Ken Annakin
- 1970 - Borsalino, regìa ad Jacques Deray
- 1970 - Lei non fuma, lei non beve, ma... (Elle boit pas, elle fume pas, elle drague pas, mais... elle cause!), regìa ad Michel Audiard
- 1970 - Madly, il piacere dell'uomo (Madly), regìa ad Roger Kahane
- 1971 - Il rompiballe... rompe ancora (Fantasia chez les ploucs), regìa ad Gérard Pirès
- 1971 - Tre canaglie e un piedipiatti (Laisse aller... c'est une valse), regìa ad Georges Lautner
- 1972 - L'humeur vagabonde, regìa 'd Édouard Luntz
- 1972 - C'era una volta un commissario... (Il était une fois un flic), regìa ad Georges Lautner
- 1972 - Alto, biondo e... con una scarpa nera (Le Grand Blond avec une chaussure noire), regìa 'd Yves Robert
- 1973 - Non c'è fumo senza fuoco (Il n'y a pas de fumée sans feu), regìa 'd André Cayatte
- 1973 - Hai mai provato... in una valigia? (La Valise), regìa ad Georges Lautner
- 1974 - O.K. patron, regìa ad Claude Vital
- 1974 - Esecutore oltre la legge (Les Seins de glace), regìa ad Georges Lautner
- 1974 - Borsalino and Co., non accreditata, regìa ad Jacques Deray
- 1974 - Con mia moglie è tutta un'altra cosa (Dis-moi que tu m'aimes), regìa ad Michel Boisrond
- 1974 - Il grande biondo (Le Retour du Grand Blond), regìa 'd Yves Robert
- 1975 - La ragazza di madame Claude (Le Téléphone rose), regìa 'd Edouard Molinaro
- 1976 - Caccia al montone (L'Ordinateur des pompes funèbres), regìa ad Gérard Pirès
- 1977 - Viaggio di paura (Les Passagers), regìa ad Serge Leroy
- 1977 - L'ultimo giorno d'amore (L'Homme pressé), regìa 'd Edouard Molinaro
- 1977 - Morte di una carogna (Mort d'un pourri), regìa ad Georges Lautner
- 1978 - Les Ringards, regìa ad Robert Pouret
- 1981 - Per la pelle di un poliziotto (Pour la peau d'un flic), regìa 'd Alain Delon
- 1982 - Jamais avant le mariage, regìa ad Daniel Ceccaldi
- 1983 - L'estate dei nostri quindici anni (L'Été de nos quinze ans), regìa ad Marcel Jullian
- 1983 - Si elle dit oui... je ne dis pas non, regìa ad Claude Vital
- 1984 - Réveillon chez Bob, regìa ad Denys Granier-Deferre
- 1987 - La Vie dissolue de Gérard Floque, regìa ad Georges Lautner
cuma regìsta
[mudéfica la surzéia]- 1989 - La barbare
- 2011 - Pas sur la bouche - Ducumentàri par la TV
Culegamènt estéran
[mudéfica la surzéia]Àtar prugèt
[mudéfica la surzéia]
Wikimedia Commons contiene file multimediali su Mireille Darc