Marlon Brando
|
C'l artìcul chè 'l è scrit in
Miranduléś |

Marlon Brando Jr. (Omaha, 3 'd Avrìl dal 1924 - Los Angeles, 1 ad Luj dal 2004, a s lèś [ˈmɑɹlən ˈbɹændoʊ] in ingléś) 'l è stâ 'n atōr americàṅ, cgnusû anc p'r al sò batàj p'r i dirìt di négar e di natìṿ americàṅ.
Vgnû fóra da 'l Actors Studio, 'l è cunsiderâ òṅ di atōr più brâṿ e cariśmàtic a Hollywood, in du 'l è stâ òṅ di prim in di Stat Unî a druàr al Mètud Stanislavskij. Al sò fìśic, atlètic e cun di mùscui, 'l éra in cuntràst cun la sò fàcia ch'la parìva qvéla d'n àngil, un mudèl ad sex symbol difarènt da qvéi ch'i andàv'n in alóra.
In dla sò caréra 'l è stâ bòṅ ad vìnsar dū Prèmi Òscar p'r al sò interpretasiòṅ in di film Fronte del porto, in còpia cun l'Eva Marie Saint, e Il padrino, in du 'l fava 'l mafióś Don Vito Corleone.

Ólt'r a chi prèmi chè 'l è stâ numinâ atri siē vòlti da l'Academy Award p'r Un tram che si chiama Desiderio, in còpia cun la Vivien Leigh dòp avēr bèla fat cla part chè a Broadway a la fîṅ di an Quarànta, p'r al biugràfic Viva Zapata!, p'r al stòric Giulio Cesare, insém a James Mason, p'r al dramàtic Sayonara, ambintâ in Giapòṅ durànt la Guèra 'd Curèa, par 'l eròtic sentimentàł Ultimo tango a Parigi dal parmśàṅ Bernardo Bertolucci, film scàndal cun la Maria Schneider, e p'r al drama cun Donald Sutherland e la Susan Sarandon Un'arida stagione bianca.
Fra i sò àt'r arcgnusimènt, 'l atōr uriginàri dal Nebràska al gh'à anc un prèmi vins a 'l Fèstival ad Cannes p'r al sò rōl 'd Emiliano Zapata, dū Golden Globe, tri British Academy Film Awards e 'n Emmy Award.
In di an Sinquànta 'l à laurâ cun Lee Marvin e la Mary Murphy in Il selvaggio e pò cun Frank Sinatra e la Jean Simmons in dal film muśicàl Bulli e pupe. Dòp avēr fat al sò debùt da regìsta in dal 1961 cun I due volti della vendetta, 'l à recitâ par John Huston in dal drama Riflessi in un occhio d'oro e pò in dū film impurtànt cuma Superman e Apocalypse Now.
Famóś p'r al sò caràt'r arvèrs e anti-cunfurmìsta ('l andàva a lèt cun óm e dóni), in dal 1999 'l è stâ mis insém a i sò culéga Charlie Chaplin e la Marilyn Monroe fra „i sènt persunàǵ più influènt dal sécul“ da la rivìsta Time méntar 'l American Film Institute al à piasâ a 'l quàrt pòst dla lista dal stéli più grandi dla stòria dal cìnema americàṅ.
'L è mòrt a utànt'an par di prubléma a i palmòṅ. A 'l sò funeràł i gh'èṅ andâ dimóndi sò amìg dal mónd dal spetàcul cuma Jack Nicholson, Sean Penn, Warren Beatty e Michael Jackson.
Filmugrafìa
[mudéfica la surzéia]




da atōr
[mudéfica la surzéia]- 1950 - Il mio corpo ti appartiene (The Men), regìa ad Fred Zinnemann
- 1951 - Un tram che si chiama Desiderio (A Streetcar Named Desire), regìa 'd Elia Kazan
- 1952 - Viva Zapata!, regìa 'd Elia Kazan
- 1953 - Giulio Cesare (Julius Caesar), regìa ad Joseph L. Mankiewicz
- 1953 - Il selvaggio (The Wild One), regìa ad László Benedek
- 1954 - Fronte del porto (On the Waterfront), regìa 'd Elia Kazan

- 1954 - Désirée, regìa 'd Henry Koster
- 1955 - Bulli e pupe (Guys and Dolls), regìa ad Joseph L. Mankiewicz
- 1956 - La casa da tè alla luna d'agosto (The Teahouse of the August Moon), regìa ad Daniel Mann
- 1957 - Sayonara, regìa ad Joshua Logan
- 1958 - I giovani leoni (The Young Lions), regìa 'd Edward Dmytryk
- 1960 - Pelle di serpente (The Fugitive Kind), regìa ad Sidney Lumet
- 1961 - I due volti della vendetta (One-Eyed Jacks), regìa ad Marlon Brando
- 1962 - Gli ammutinati del Bounty (Mutiny on the Bounty), regìa ad Lewis Milestone
- 1963 - Missione in Oriente - Il brutto americano (The Ugly American), regìa ad George Englund
- 1964 - I due seduttori (Bedtime Story), regìa ad Ralph Levy
- 1965 - I morituri (Morituri), regìa ad Bernhard Wicki
- 1966 - La caccia (The Chase), regìa 'd Arthur Penn
- 1966 - A sud-ovest di Sonora (The Appaloosa), regìa ad Sidney J. Furie
- 1967 - La contessa di Hong Kong (A Countess from Hong Kong), regìa ad Charlie Chaplin
- 1967 - Riflessi in un occhio d'oro (Reflections in a Golden Eye), regìa ad John Huston
- 1968 - Candy e il suo pazzo mondo (Candy), regìa ad Christian Marquand
- 1968 - La notte del giorno dopo (The Night of the Following Day), regìa 'd Hubert Cornfield
- 1969 - Queimada, regìa ad Gillo Pontecorvo
- 1972 - Improvvisamente, un uomo nella notte (The Nightcomers), regìa ad Michael Winner
- 1972 - Il padrino (The Godfather), regìa ad Francis Ford Coppola

- 1972 - Ultimo tango a Parigi, regìa ad Bernardo Bertolucci
- 1976 - Missouri (The Missouri Breaks), regìa 'd Arthur Penn
- 1978 - Superman, regìa ad Richard Donner
- 1979 - Apocalypse Now, regìa ad Francis Ford Coppola
- 1980 - La formula (The Formula), regìa ad John G. Avildsen
- 1989 - Un'arida stagione bianca (A Dry White Season), regìa 'd Euzhan Palcy
- 1990 - Il boss e la matricola (The Freshman), regìa 'd Andrew Bergman
- 1992 - Cristoforo Colombo - La scoperta (Christopher Columbus: The Discovery), regìa ad John Glen
- 1995 - Don Juan De Marco - Maestro d'amore (Don Juan DeMarco), regìa ad Jeremy Leven
- 1996 - L'isola perduta (The Island of Dr. Moreau), regìa ad John Frankenheimer
- 1997 - Il coraggioso (The Brave), regìa ad Johnny Depp
- 1998 - In fuga col malloppo (Free Money), regìa 'd Yves Simoneau
- 2001 - The Score, regìa ad Frank Oz
da regìsta
[mudéfica la surzéia]- 1961 - I due volti della vendetta (One-Eyed Jacks)
Culegamènt estéran
[mudéfica la surzéia]Àtar prugèt
[mudéfica la surzéia]
Wikiquote contiene citazioni di o su Marlon Brando
Wikimedia Commons contiene file multimediali su Marlon Brando