Marlene Dietrich
|
C'l artìcul chè 'l è scrit in
Miranduléś |

La Marie Magdalene Dietrich, cgnusùda méj cuma Marlene Dietrich (Schöneberg, 27 ad Dicémbar dal 1901 - Parì, 6 ad Maǵ dal 1992, a s lèś [maʁˈleːnə ˈdiːtʁɪç] in tedésc), l'è stada n'atōra e cantànta tedésca naturaliśàda americàna.
L'éra una dal divi più impurtànti dal cìnema dla prima mità dal XX sécul insém a la Greta Garbo ch'l'éra stada sò amànta, esénd lē bisesuàla, ma anc na rivàla in àmbit lavuratìṿ tgnénd a mènt che lē l'éra una dal punti 'd diamànt dla Paramount Pictures a 'l cuntràri dla śvedéśa ch'l'éra 'n sìmbul dla Metro Goldwyn Mayer.
Uriginària 'd un paéś ch'adès 'l è 'n quartēr ad Berlîṅ, la Dietrich l'à lasâ 'l ségn in dal mónd dal cìnema, tant ch'l American Film Institute al l'à misa a 'l nôṅ pòst in dla lista dal più grandi star dla stòria, e l'éra anc bòna 'd cantàr druànd la sò vōś dimóndi sensuàla da spés druàda in parti da femme fatale. Fra i sò pès più impurtànt a 'rcurdém Lili Marleen, cantàda da spés a i suldâ americàṅ durànt la secónda guèra mundiàla esénd lē dal tut cuntrària a 'l naśìśum, Falling in Love Again, Where Have All the Flowers Gone?, La Vie en Rose, cover 'd un braṅ dl'Édith Piaf, The Laziest Girl In Town e Just a Gigolo, pès scrit da 'l pistujéś Leonello Casucci.
L'è stada candidàda a i Prèmi Òscar dal 1931 par la pelìcula Marocco, film fat in còpia cun Gary Cooper e dirèt par Josef von Sternberg ch'al l'à dirèta in siē di sò film di an Trénta in di Stat Unî dòp al sucès mundiàl ad L'angelo azzurro. P'r al film Testimone d'accusa dal 1957, girâ cun Tyrone Power, l'è stada candidàda a i Golden Globe mént'r in dal 1962 l'è stada premiàda c'n un Dàvid ad Dunatèl p'r al stòric Vincitori e vinti, filmòṅ cun Spencer Tracy, Burt Lancaster, Montgomery Clift e la Judy Garland. L'à anc laurâ cun Alfred Hitchcock in dal śal dal 1950 Paura in palcoscenico.
Fra 'l sò ultmi pelìculi a 'rcurdém al thriller noir L'infernale Quinlan (1958), cun Orson Welles, Charlton Heston e la Janet Leigh, e Gigolò (1978), drama cun David Bowie, la Sydne Rome, la Kim Novak e David Hemmings ch'al 'l à anc dirèt.
La Dietrich la gh'à na stéla in dla Hollywood Walk of Fame.
Filmugrafìa
[mudéfica la surzéia]



- 1919 - Im Schatten des Glücks, regìa ad Robert Leffler
- 1923 - Tragödie der Liebe, regìa ad Joe May
- 1923 - Nell'anticamera del matrimonio (So sind die Männer), regìa ad Georg Jacoby
- 1923 - Der Mensch am Wege, regìa ad William Dieterle
- 1924 - Der Mönch von Santarem, regìa ad Lothar Mendes
- 1924 - Der Sprung ins Leben, regìa ad Johannes Guter
- 1925 - Il ballerino di mia moglie (Der Tänzer meiner Frau), regìa 'd Alexander Korda
- 1926 - Manon Lescaut, regìa 'd Arthur Robison
- 1926 - La signora che non vuole bambini (Madame wünscht keine Kinder), regìa 'd Alexander Korda
- 1927 - Der Juxbaron, regìa ad Willi Wolff
- 1927 - Eine Dubarry von heute, regìa 'd Alexander Korda
- 1927 - Kopf hoch, Charly!, regìa ad Willi Wolff
- 1927 - Sein größter Bluff, regìa 'd Henrik Galeen e 'd Harry Piel
- 1927 - Café Elektric, regìa ad Gustav Ucicky
- 1928 - Principessa Olalà (Prinzessin Olala), regìa ad Robert Land
- 1929 - Il bacillo dell'amore (Ich küsse Ihre Hand, Madame), regìa ad Robert Land
- 1929 - Enigma (Die Frau, nach der man sich sehnt), regìa ad Curtis Bernhardt
- 1929 - La nave degli uomini perduti (Das Schiff der verlorenen Menschen), regìa ad Maurice Tourneur
- 1930 - I rischi del fidanzamento (Gefahren der Brautzeit), regìa ad Fred Sauer
- 1930 - L'angelo azzurro (Der Blaue Engel), regìa ad Josef von Sternberg
- 1930 - Marocco (Morocco), regìa ad Josef von Sternberg
- 1931 - Disonorata (Dishonored), regìa ad Josef von Sternberg
- 1932 - Shanghai Express, regìa ad Josef von Sternberg
- 1932 - Venere bionda (Blonde Venus), regìa ad Josef von Sternberg
- 1933 - Il cantico dei cantici (The Song of Songs), regìa ad Rouben Mamoulian
- 1934 - L'imperatrice Caterina (The Scarlet Empress), regìa ad Josef von Sternberg
- 1935 - Capriccio spagnolo (The Devil Is a Woman), regìa ad Josef von Sternberg
- 1936 - Ho amato un soldato (I Loved a Soldier), regìa 'd Henry Hathaway
- 1936 - Desiderio (Desire), regìa ad Frank Borzage
- 1936 - Il giardino di Allah (The Garden of Allah), regìa ad Richard Boleslawski
- 1937 - L'ultimo treno da Mosca (Knight Without Armour), regìa ad Jacques Feyder
- 1937 - Angelo (Angel), regìa 'd Ernst Lubitsch
- 1939 - Partita d'azzardo (Destry Rides Again), regìa ad George Marshall
- 1940 - La taverna dei sette peccati (Seven Sinners), regìa ad Tay Garnett
- 1941 - L'ammaliatrice (The Flame of New Orleans), regìa ad René Clair
- 1941 - Fulminati (Manpower), regìa ad Raoul Walsh
- 1942 - La signora acconsente (The Lady Is Willing), regìa ad Mitchell Leisen
- 1942 - I cacciatori dell'oro (The Spoilers), regìa ad Ray Enright
- 1942 - La febbre dell'oro nero (Pittsburgh), regìa ad Lewis Seiler
- 1944 - Kismet, regìa ad William Dieterle
- 1946 - Turbine d'amore (Martin Roumagnac), regìa ad Georges Lacombe
- 1947 - Passione di zingara (Golden Earrings), regìa ad Mitchell Leisen
- 1948 - Scandalo internazionale (A Foreign Affair), regìa ad Billy Wilder
- 1949 - Jigsaw, regìa ad Fletcher Markle
- 1950 - Paura in palcoscenico (Stage Fright), regìa 'd Alfred Hitchcock
- 1951 - Il viaggio indimenticabile (No Highway), regìa 'd Henry Koster
- 1952 - Rancho Notorious, regìa ad Fritz Lang
- 1956 - Il giro del mondo in ottanta giorni (Around the World in Eighty Days), regìa ad Michael Anderson
- 1957 - Montecarlo, regìa ad Samuel A. Taylor
- 1957 - Testimone d'accusa (Witness for the Prosecution), regìa ad Billy Wilder
- 1958 - L'infernale Quinlan (Touch of Evil), regìa 'd Orson Welles
- 1961 - Vincitori e vinti (Judgment at Nuremberg), regìa ad Stanley Kramer
- 1964 - Insieme a Parigi (Paris - When It Sizzles), regìa ad Richard Quine
- 1978 - Gigolò (Schöner Gigolo, armer Gigolo), regìa ad David Hemmings
Culegamènt estéran
[mudéfica la surzéia]Àtar prugèt
[mudéfica la surzéia]
Wikiquote contiene citazioni di o su Marlene Dietrich
Wikimedia Commons contiene file multimediali su Marlene Dietrich