Languv latén

Da Wikipedia.
Jump to navigation Jump to search
St artéccol qué l é scrétt in bulgnaiṡ Emigliàn
Map-Romance Language World.png


Äi én stra sé e nå 15 länguv latéṅni (détti anc rumânz). Äl länguv cgnussó ed pió i én: al spagnôl (330 Mio.), al portugaiṡ (175 Mio), al franzaiṡ (77 Mio.) l'itagliàn (62 Mio) e al rumên (28 Mio.).

Äl länguv latéṅni i vénnen dal latén dscåurs vêrs la fén d'l Inpêr rumàn. Al latén al s é po trasfurmé int äl länguv rumânz.

Äl länguv latéṅni dal dé 'd incû i én:

  • Emigliàn, Emégglia 2.000.000
  • Rumagnôl (rumagnòl), Rumâgna 1.100.000
  • Spagnôl (castellano, español), Spâgna, America meridiunèl (fòra ch'in Brasîl, Guyana, Surinam, Belize), Guinèa equatorièl, int'äl Filipénni, int'i Stèd Uné 352.000.000
  • Portugaiṡ (português), Portugâl, Brasîl, Angola, Muzambîc, Timor ed maténna, Chèp Vaird, Guinea-Bissau, São Tomé e Príncipe, Macao 216.000.000
  • Franzaiṡ (français), Fränza, Bêlg', Svézzra ed sîra, Québec (Cânada), dî sît in Âfrica 77.000.000
  • Itagliàn (italiano), Itâglia, Svézzra (Tizén Grigión meridiunèl), San Marén, Vaticân, Cåursga 70.000.000
  • Rumên (română), Rumanî, Muldâvia, Vojvodina (Sêrbia) 28.000.000
  • Catalàn (català), Catalôgna, Andårra, Baleèr, Valénzia e la zitè d'Alghêr in Sardàggna 8.200.000
  • Galaig (galego), Galézzia 3.000.000
  • Uzitàn (occitan), in dî sît d'la Fränza meridiunèl, in Itâglia (Piemånt) e Spâgna (Val d'Aran in Catalôgna) 2.800.000
  • Sardagnôl (sardu), Sardàggna 1.200.000
  • Furlàn (furlan), Friåul 350.000
  • Lunbèrd (lombard), Lunbardî 3.500.000
  • Piemuntaiṡ (piemontèis), Piemånt 700.000
  • Léggur (xeneixe), Ligûria 350.000
  • Napulitàn (nnapulitano), vîc' teritòri dal Raggn ed Nâpul 7.500.000
  • Sizigliàn (sicilianu), Sizégglia 4.700.000
  • Vênet (vèneto), Vênet 6.230.000
  • Arpitàn (arpitan), Vâl 'd Aôsta e dû pajîṡ dla Pógglia (Itâglia), Cantón Valaiṡ, Vaud, Żinêvra (Ṡvézzra), Savôja (Franza) 150.000
  • Rumànc' (Rumantsch/Rumauntsch), Svézzra (Grigión) 60.000
  • Ladén (ladin dolomitan), Itâglia (Trentén Èlt-Egg', Vènet) 40.000
  • Aragunaiṡ (Aragonés), Aragôa (Spâgna) 11.000

Däl parôl int äl länguv latéṅni e in emigliàn bulgnaiṡ

latìn cantare capra caseus clave ecclesia hospitalis lingua nocte platea pons
EmigliànBulgnaiṡ cantèr chèvra furmâj cèv cîṡa ṡbdèl längua nòt pånnt piâza
EmigliànMirandulaiṡ cantàr cavra furmàj ciàṿ céśa uśdàl léngua nòt pònt piàsa
Itagliàn cantare capra formaggio chiave chiesa ospedale lingua notte ponte piazza
Piemuntais canté crava formagg ciav gesia/cesa ospidal lenga neuit pont piassa
Sicilian cantari crapa furmanciu chiavi/ciavi chiesa spidali lingua notti ponti chiazza
Sardagnôl cantà capra furmagliu/casgiu chjave chjesa ospidale limba note ponte pratza
Friulàn cjantâ cjavre formadi clâf glesie ospedâl lenghe gnot puint place
Castiglian (Spagnôl) cantar cabra queso llave iglesia hospital lengua noche puente plaza
Catalàn cantar cabra formatge clau església hospital llengua nit pont plaça
Galizian cantar cabra queixo/queijo chave igrexa/igreja hospital lingua/língua noite ponte praza/praça
Franzais chanter chèvre fromage clé église hôpital langue nuit pont place
Ucitàn cantar cabra formatge clau glèisa espitau lenga nuèit/nuèch pònt plaça
Portugais cantar cabra queijo chave igreja hospital lingua noite ponte praça
Rumên cânta capra caş cheie bisericǎ spital limbă noapte punte piaţă
Rumànc' cantai craba casu crai crèsia spidali lingua notti ponti prazza

Ligâm estêren