Languv latén

Da Wikipedia.
C'l artìcul chè 'l è scrit in Bulgnais Emiliàn
Map-Romance Language World.png


Ai én stra sé e nå 15 languv latén (détti anch rumânz). Äl languv cgnossó ed pió i én: al spagnôl (330 Mio.), al portugais (175 Mio), al franzais (77 Mio.) l'itagliàn (62 Mio) e al rumên (28 Mio.).

Äl languv latén i vénnen dal latén dscåurs vêrs la fén d'l Inpêr rumàn. Al latén al s é po trasfurmé int'äl languv rumânz e anch' int i dialétt itagliàn.

Al languv latén dal dè d'incû i én:

  • Spagnôl (castellano, español), Spâgna, America meridiunèl (fòra ch'in Brasîl, Guyana, Surinam, Belize), Guinèa equatorièl, int'äl Filipénni, int'i Stèd Uné 352.000.000
  • Portugais (português), Portugâl, Brasîl, Angola, Muzambîc, Timor ed maténna, Chèp Vaird, Guinea-Bissau, São Tomé e Príncipe, Macao 216.000.000
  • Franzais (français), Fränza, Bêlg', Svézzra ed sîra, Cânada (Québec), dî sît in Âfrica77.000.000
  • Itagliàn (italiano), Itâglia, Svézzra (Tizén Grigión meridiunèl), San Marén, Vaticân, Cåursga 70.000.000
  • Rumên (română), Rumanî, Muldâvia, Vojvodina (Sêrbia) 28.000.000
  • Catalàn (català), Catalôgna, Andårra, Baleèr, Valénzia e la zitè d'Alghêr in Sardàggna 8.200.000
  • Galaig (galego), Galézzia 3.000.000
  • Ucitàn (occitan), in dî sît d'la Fränza meridiunèl, in Itâglia (Piemånt) e Spâgna (Val d'Aran in Catalôgna) 2.800.000
  • Sardagnôl (sardu), Sardàggna (Itâglia) 1.200.000
  • Furlàn (furlan), Friåul (Itâglia) 350.000
  • Rumànc' (Rumantsch/Rumauntsch), Svézzra (Grigión) 60.000
  • Ladén (ladin dolomitan), Itâglia (Trentén Èlt-Egg', Vènet) 40.000
  • Aragunais (Aragonés), Aragôa (Spâgna)

Däl parôl int'äl languv laténni e in emigliàn bulgnais

latìn cantare capra caseus clave ecclesia hospitalis lingua nocte platea pons
EmigliànBulgnais cantèr chèvra furmâj cèv cîṡa ṡbdäl langua nòt pånt piâza
EmigliànMirandulais cantàr cavra furmàj ciàṿ céśa uśdàl léngua nòt pònt piàsa
Itagliàn cantare capra formaggio chiave chiesa ospedale lingua notte ponte piazza
Piemuntais canté crava formagg ciav gesia/cesa ospidal lenga neuit pont piassa
Sicilian cantari crapa furmanciu chiavi/ciavi chiesa spidali lingua notti ponti chiazza
Sardagnôl cantà capra furmagliu/casgiu chjave chjesa ospidale limba note ponte pratza
Friulàn cjantâ cjavre formadi clâf glesie ospedâl lenghe gnot puint place
Castiglian (Spagnôl) cantar cabra queso llave iglesia hospital lengua noche puente plaza
Catalàn cantar cabra formatge clau església hospital llengua nit pont plaça
Galizian cantar cabra queixo/queijo chave igrexa/igreja hospital lingua/língua noite ponte praza/praça
Franzais chanter chèvre fromage clé église hôpital langue nuit pont place
Ucitàn cantar cabra formatge clau glèisa espitau lenga nuèit/nuèch pònt plaça
Portugais cantar cabra queijo chave igreja hospital lingua noite ponte praça
Rumên cânta capra caş cheie bisericǎ spital limbă noapte punte piaţă
Rumànc' cantai craba casu crai crèsia spidali lingua notti ponti prazza

Ligâm estêren