Bicér

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Un bicér ed vèin.
Un bicér ed fin Setsèint, decorê cun di festunsèin culōr lât, tgnû da cât a 'l Muśèo dal véder ed Muràṅ.
'N óli dal Flegel cun bicér, sóreg e buśìa.

Al bicér 'l è cal cuntenidōr, despès ed vēder mo a s in cata anca ed plàstica, ch'al servìs per bèver. A gh'è i bicér da tèvla clàsic e quī per bèver el diferèinti sorti ed vèin, ed bìra, ed còctel, e 'd liquōr.

Manéri 'd dìr

  • (EGL) Vèd'r al bicér mêś pìn o mêś vōd, (IT) Essere ottimisti o pessimisti.
  • (EGL) Scherpa granda e bicér pîn, 't turê al mond cum'al vîn, (IT) Con le scarpe comode e il bicchiere pieno, prenderai il mondo così com'è.
  • (EGL) Còunt'r i pinsér, un graṅ rimédi 'l è 'l bicér, (IT) Contro le preoccupazioni, un gran rimedio è il bere.
  • (CARPŚ) Cûl ed bicér, (IT) Gioiello fasullo.[1]
  • (CARPŚ) Ann èser gnanc bòun ed fèr na "o" col bicér,[2] (IT) Non essere nemmeno capaci di disegnare una "o" col bicchiere.
  • (CARPŚ) Bèv'r un bicirôt ed lambrùsc,[3] (IT) Bere un bicchiere di lambrusco.
  • (SPIL) „Mo quant bicër 'n ī-v' bvū, nôn? Ūn? Ah sè, 'l-ëra sèimper quál, mo vò a-'l arbuchêvi”,[4] (IT) „Ma quanti bicchieri avete bevuto, nonno? Uno? Ah sì, era sempre quello, ma voi lo riempivate di nuovo”.


(CARPŚ)

«
...„Vliv da bever?”, la ggiva cun al sò biciròt in man. A gh'era da stricher i oc-c a tintères a bever... in un bicièr acsè melnet. Ciuiga l'ha tolt al bicièr in man e l'ha pinsè ed meter i laber in ch'al punt in dua nisùn a bev: asvèin al manegh... Alòra a selta fora un ragassòl ch'al gh'iva d'aver sè an: „Movè - al dis - Ciuiga al bev da la pert dal manègh cume la nona Cmèra!”»
(dal Carlo Contini, al còunt "Ciuiga", in "Al car - Racconti carpigiani", Chèrp, 1983, pâǵ 41)


Vōś lighèdi

Èter progêt

Colegamèint estèren

Noti e referèinsi

  1. (CARPŚ) e (IT) In dal "Dizionario del dialetto carpigiano" dal G. Malagoli e dl'A. M. Ori, Mòdna, 2011, a s escrìv: „cuul èd bicéer.
  2. Ibidem a s escrìv: „a(l) nn è gnaanc bòun èd fèer l o còl bicéer!”.
  3. Ibidem a s escrìv: „un biciròot èd lambrùssch”.
  4. (SPIL) e (IT) "Vocabolario del dialetto spilambertese" ed Renato Peri, Mòdna, 2009.