Cogito ergo sum

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn


Cogito ergo sum 'l è na manéra 'd dir latèina ch' la 'l ìva dìta 'l filòśuf francéś dal Sesèint Renê Cartéśi, prìma in francéś in dal só "Discours de la méthode" (1637) e pò in latèin in di só "Principia philosophiae" dal 1644: al Cartéśi al scrivìva cla frêś chè vlènd intènder che s' a gh' è 'n punt sicùr d' in dû partìr per fer di èter ragiunamèint, alóra a psòm cumincèr da la certèsa che s' a sòm a drē a pinsèr, 'n quèl da n' dubitèr mìa 'l è ch' a sòm a ste mond.


«
...et enfin, considérant que toutes les mêmes pensées que nous avons étant éveillés nous peuvent aussi venir quand nous dormons, sans qu'il y en ait aucune pour lors qui soit vraie, je me résolus de feindre que toutes les choses qui m'étoient jamais entrées en l'esprit n'étoient non plus vraies que les illusions de mes songes. Mais aussitôt après je pris garde que, pendant que je voulois ainsi penser que tout étoit faux, il falloit nécessairement que moi qui le pensois fusse quelque chose; et remarquant que cette vérité, je pense, donc je suis, étoit si ferme et si assurée, que toutes les plus extravagantes suppositions des sceptiques n'étoient pas capables de l'ébranler, je jugeai que je pouvais la recevoir sans scrupule pour le premier principe de la philosophie que je cherchois.
Puis, examinant avec attention ce que j'étois, et voyant que je pouvois feindre que je n'avois aucun corps, et qu'il n'y avoit aucun monde ni aucun lieu où je fusse; mais que je ne pouvois pas feindre pour cela que je n'étois point; et qu'au contraire de cela même que je pensois à douter de la vérité des autres choses, il suivoit très évidemment et très certainement que j'étois; au lieu que si j'eusse seulement cessé de penser, encore que tout le reste de ce que j'avois jamais imaginé eût été vrai, je n'avois aucune raison de croire que j'eusse été; je connus de là que j'étois une substance dont toute l'essence ou la nature n'est que de penser, et qui pour être n'a besoin d'aucun lieu ni ne dépend d'aucune chose matérielle; en sorte que ce moi, c'est-à-dire l'âme, par laquelle je suis ce que je suis, est entièrement distincte du corps, et même qu'elle est plus aisée à connoître que lui, et qu'encore qu'il ne fût point, elle ne lairroit [sic] pas d'être tout ce qu'elle est.»
(FR)(Da la quèrta pert dal "Discours de la méthode" dal Cartéśi, 1637)
«
...e a la fin, s' a s fà chêś che i stès pinsér che nuèt'r a fom quand a som dèśd, a i psòm fer anc quand a durmòm, sàinsa per quèst ch' a gh' in sìa ùn ch' al sìa véra, mè a 'm sun decîś a fer finta che tùti cal robi ch' i 'm éren bèle intrèdi in dal spìrit i 'n fùsen stèdi mìa piò veri che gl' iluśiòun di mé insògni. Mo in dal stès mumèint, mèinter che acsè mè a era 'rivê a pinsèr che tùt i lavōr i éren dagl' iluśiòun, a biśgnìva invéci che mè, ch' a era drē a pinsèr-el, a fus quèl ed vera; e tulènd certèsa che cla veritê chè, "mè a pèins e dòunc' a sun a 'l mond", l' era acsè putèinta e ferma, che anca i dùbi piò stràṅ 'd quī ch' i n' crèd'n a gnìnt, i n' l' avrèven mìa psùda fer a pês, alóra a 'm gnìva in a-mèint ed tór-la sàinsa dubi cum' al prìm prinsìpi dla filuśufìa che mè a er' a drē a serchèr.
E pò, cun al vèder sicùr che mè a era a 'l mond, e anc c'n al vèder ch' a psìva fer finta 'd ann avér-egh mìa 'l corp, e ch' a n' gh' era nisùn mond e nisùn post in dû mè a fus, mo però mè a nn' avrèv mìa psû fer finta che mè a n' fus mìa e-stê vîṿ; mèinter che invéci, se mè a ìs anca sól lasê lè 'd pinsêr, e invéci tùt chi èter lavór che mè a ìs mai imaginê i fùsen stê vēr, mè a nn' avrèv mìa psû dir che mè a er' a 'l mond; da chi ragiunamèint chè, mè a capìva che mè a era un quèl in dû 'l importànt u 'l natùrêl 'l è pròpi 'l pinsêr, e che per ès'r al mond, cal quèl al n' gh' à mìa biśògn 'd un post, e gnanca 'd 'n èter quèl 'd materièl; 'dla manéra che mè, a dir la mé àlma, d' in dû mè a sun quèl ch' a sun, l' è tùta diferèinta dal corp, e che anca lē l' è piò fàcil da cgnùser che chilò, e che anca se chilò al ne gh' fùs brìśa, mo invéci lē la n' lasarèv mìa lè 'd èser quèl ch' l' è.»
(MUD)



Al filòśuf Cartéśi e la regìna śvedéśa Cristina Vaśa mèinter ch' i descòren 'd giumetrìa in na copia 'd na pitùra 'd Pierre-Louis Dumesnil al śóven 'd inìsi Setsèint


Vóś lighèdi


Ligàm a fóra