Cécile de Volanges

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

La Cecilia drē a scrìver na lettra a 'l cavaliēr Danceny màinter ch'la 'scólta i cunsìli dal viscòunt ed Valmont, disgnê dala Marguerite Gérerd ala fin dal Setsèint

La Cécile de Volanges l' è ùn di personâǵ dal Liaisons dangereuses, al romàṅś epistolêr francéś, 'd argumèint eròtic, dal Pierre Choderlos de Laclos dal 1782.

La stòria dal personâǵ

La ragasōla Cécile l'è vgnuda sù educhèda dàint'r ind un cunvèint ed sōri e só mèder la l'à prumìsa in spōśa a 'l còunt ed Gercourt. N'amìga 'd famìja, la marchéśa 'd Merteuil la gh'à però 'n còunt in suspēś pròpia cun chilò, e alōra a chilē a gh'vin in a-mèint ed vindichèr-'s ed lò, strulghènd la manéra 'd tōr vìa la verginitê ala ragàsa prìma ch'la gh'vaga a nósi. Per 'rivèr a cal riśultê chè, la marchéśa la gh'la chèva 'd cunvìns'r al só amìg dimòndi libertèin, al viscòunt ed Valmont, a profitèr edl'ingenvitê dla ragasōla màinter ch'la vin ospitèda in dla cà dla stèsa sina dal viscòunt, la sgnōra 'd Rosemonde.

«
...Vous saurez donc que M. de Valmont, qui m’a remis jusqu’à présent les lettres de M. Danceny, a trouvé tout d’un coup que c’était trop difficile ; il a voulu avoir une clef de ma chambre. Je puis bien vous assurer que je ne le voulais pas : mais il a été en écrire à Danceny, & Danceny l’a voulu aussi ; & moi, ça me fait tant de peine quand je lui refuse quelque chose, surtout depuis mon absence qui le rend si malheureux, que j’ai fini par y consentir. Je ne prévoyais pas le malheur qui en arriverait.
Hier, M. de Valmont s’est servi de cette clef pour venir dans ma chambre, comme j’étais endormie ; je m’y attendais si peu, qu’il m’a fait bien peur en me réveillant ; mais comme il m’a parlé tout de suite, je l’ai reconnu, & je n’ai pas crié ; & puis l’idée m’est venue d’abord, qu’il venait peut-être m’apporter une lettre de Danceny. C’en était bien loin. Un petit moment après, il a voulu m’embrasser ; & pendant que je me défendais, comme c’est naturel, il a si bien fait, que je n’aurais pas voulu pour toute chose au monde qu’il restât comme ça. Mais lui voulait un baiser auparavant. Il a bien fallu, car comment faire ? d’autant que j’avais essayé d’appeler ; mais outre que je n’ai pas pu, il a bien su me dire que s’il venait quelqu’un, il saurait bien rejeter toute la faute sur moi ; & en effet, c’était bien facile, à cause de cette clef. Ensuite il ne s’est pas retiré davantage. Il en a voulu un second ; & celui-là, je ne savais pas ce qui en était, mais il m’a toute troublée, & après, c’était encore pis qu’auparavant. Oh ! par exemple, c’est bien mal ça. Enfin après…, vous m’exempterez bien de dire le reste ; mais je suis malheureuse autant qu’on peut l’être.»
(FR)(Les liaisons dangereuses, Nuvanta-setéśma lettra, dala Cécile ala marchéśa 'd Merteuil, 1782)
«
...Dòunc a gh'î da savér che 'l sgnōr Valmont, che infìn a'dês al 'm à cunsgnê el lettri dal sgnōr Danceny, 'l a catê, tùt ind un mumèint, ch'l era 'n quêl trôp difìcil; 'l à vlû avér na cèva edla mé cambra. A pôs bèin dìr-ev che mè a n'vliva mìa: mo lò al in à scrìt a 'l Danceny, e anc al Danceny al 'l à vlû; e mè, a sufrìs acsè tant quand a gh'dìg un nò, sovertùt da quand la mé mancàṅsa l'al rend acsè trist, che mè a-j-ò finî per dìr ed sè. Mè a n'saìva minga la sfurtùna ch'a in s'rèv deśgnùda.
Ajēr, al sgnōr ed Valmont al s è servî ed cla cêv lè per gnìr dàint'r in dla mé cambra, che mè a durmìva; mè a nn em 'l aspetèva per gnint, tant che lò al 'm à fât dimòndi pavùra in dal deśdèr-em; mo cùm'al 'm à parlê subìt, mè a-j-ò capî ch'l era lò, e a nn'ò briśa sighê; e pò a 'm è gnû in a-mèint ch'al psìva èser gnû lè per purtèr-em na lettra dal Danceny. Al 'l in era bèin luntàn. Un puchìn dôp, lò 'l à vlû baśèr-em; e màinter che mè a 'm difendìva, c'ma 'l è naturêl, lò 'l à brighê acsè bèin, che mè a nn'avrèv minga vlû, per gnint a 'l mond, che lò 'l armagnìs acsè. Mo lò 'l à vlû 'n èter bêś. A-j-ò duvû, perchè c'ma fèr altrimèinti? al stès quêl che se mè a ìs pruvê a ciamèr; mo dôp ch'a nn'ò mia psû, lò al 'm à bèin savû dìr che s'a fùs gnû 'n quelcdùn, lò 'l avrèv bèin savû dèr la colpa a mè; e in di fât, 'l era dimòndi fàcil, per vìa 'd cla cèva là. Dôp, lò al n's è mia incòr tolt indrē. Al 'n à vlû 'n èter; e quèl lè, mè a n'savìva mìa c'm'a fùs, mo 'l 'm turbèva tùta, e dôp, 'l era incòr pēś che prìma. Oh! p'r eśàimpi, 'l è dimòndi mêl queschè. E incòr dôp…, vò a 'm risparmiarî da 'l dìr-'v al rest; mo mè a sun despiaśùda tùt quèl ch'a s pōl.»
(MUD)

Al viscòunt al cēd agli insistèinsi dla Merteuil anca perchè al vōl fèr paghèr la mèd'r edla Cécile p'r i brùt petegulès ch'questachè la stremna in gìr in sim'a lò. Al s fà vèder dimòndi amìg edl inamurê ed lē, al Danceny e 'l s śibìs c'ma portalèttri tra i dū, mo quand la ragasōla la gh'dà la cêv edla só camer per śveltìr incòr de più i scambi 'd lettri col Danceny, lò al sà bele c'm'al gh'à da fèr per avér-egh la ragasōla a só dispuśisiòun. Mìa sōl la prìma nôt al la turà, mo chegli ètri nôt ch'i gnaràn, lò 'l gh'insegnarà bèin a bliśghèr in dla só camer da put, più riparèda dai contrôl di parèint. La Cécile la cùr incòr adrē a 'l só bel Danceny, mo presti la gh'arà da sistemèr prìma 'd tùt 'n abôrt, gnû p'r i só śvùj dla nôt col viscòunt.

Vóś lighèdi

Èter prugêt

Colegamèint estèren

Referèinsi