Barôs

Da Wikipedia.

C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Soquànti barósi in na strèda grósa 'd Wexford, in dl'Irlànda, in na foto 'd fin Otsèint.
Al barôs o la barósa (in itagliàn barroccio o birroccio, da 'l latèin vulghêr birrotium, a dir cun dō ródi), 'l era 'n câr a dō ródi che in di tèimp pasê 'l era tirê da 'n cavâl o da 'n sumêr, mèinter però che i "barusèin a man" i éren più alśér e a i psìva tirèr anca i cristiàṅ.
Un barôs ch'al porta in sà dal lât.
Un barusêr carpśàṅ di an '40.

Chi câr chè i vgnìven bòun per traspurtèr soquànti mercansìi péśi mèinter ch'a n'gh'éra mìa incòra i càmion. Al lègn druê per custruìr-i al duìva èser dimòndi ciùnt, c'ma quèl dla quérsa, vìst che 'l barôs al duìva tgnìr a bóta a la néva, a la pióva e a i squâs 'd sòt a 'l pēś edla mercansìa in sìm'a 'l buśi dal strèdi ed na vòlta.
Al mistēr dal "barusêr" al n'éra èter che la versiòun antìga dal padrunsèin dal dè 'd incō, a dìr che 'l gh'ìva 'l incàreg ed traspurtèr soquànt gèner pēś per dl'ètra gint.

Soquànti sorti ed barôs

  • La bàra, o barèta: l'era na barósa più ślunghèda e più potàinta;
  • Al scrôc: un barusèin più alśér e strulghê per psēr-'s arbaltèr sàinsa stachèr-es dala béstia;
  • Al tamburêl: cum'al "scrôc" mo più robùst e méj rifinî;
  • La gàbia: per traspurtèr dal bésti, col ródi e 'l tlêr più bâs per psēr-i méj carghèr e descarghèr;
  • Al trincobâl: barôs specialìsum cun dō ródi élti più 'd du méter, e dal finidùri adatèdi per traspurtèr di pêl edla lûś,[1] dal filàgni da muradōr, di tròunc 'd élber e di quèl trôp pēś e lùng.[2]

Soquànt trapē ch'a s catèva atâc a 'l barôs

Manéri 'd dir

  • (EGL) Carghèr, descarghèr na barusèda 'd mercansìa, (IT) Caricare, scaricare molta merce.
  • (EGL) (In dal śōg dal chèrti) Avér-egh na barusèda 'd chèrti, (IT) (Nel gioco delle carte) Avere molte carte buone.
  • (CARPŚ) Dèr a l'élta a 'l barôs,[4] (IT) (lett.) Rovesciare il barroccio, (fig.) Mandare all'aria un'attività all'improvviso.
  • (CARPŚ) Tachèr la barusèina,[5] (IT) Agganciare il cavallo al calesse.
  • (RGN) S'avié da cun la cavàla e e bruzen,[6] (IT) Partire da casa con la cavalla e il birroccino.
  • (CARPŚ) I quatrèin di barusêr egl'ìn tùt di ôst e di budghêr, e s'a gh'n armàgn un quelcdòun, egl'ìn tùt di frâp e di marangòun,[7] (IT) I soldi del barrocciaio sono tutti degli osti e dei bottegai, e se ne rimane qualcuno, sono dei fabbri e dei falegnami.
  • (CARPŚ) Al vêć barusêr Bràja 'd Chèrp al dgiva sèimper che i só rotàbil i éren fât col stès lègn che 'l Stradivari al druèva per fèr i só viulèin,[8] (IT) Il vecchio barrocciaio Braglia di Carpi diceva sempre che i suoi carri erano costruiti con lo stesso legno che Stradivari usava per fabbricare i violini.

Vōś lighèdi

Noti e referèinsi

  1. (CARPŚ) e (IT) "Al ciacarèr ed cà nostra", A.A.V.V., Chèrp, 1981.
  2. (CARPŚ) e (IT) "Un barôs d'ciacri" dal Ciccio Guerèin Silinghêrd, Chèrp, 1996, paǵ 84.
  3. Ibidem, paǵ 85.
  4. (CARPŚ) e (IT) In dal "Dizionario del dialetto carpigiano" dal G. Malagoli e dl'A. M. Ori, Mòdna, 2011, a s escrìv: „Dèer a l'éelta al baròos.
  5. Ibidem a s escrìv: „Taach èm la barusèina!”
  6. (RGN) "A la stazion", 1949, in "Teatro in dialetto romagnolo" dal Bruno Marescalchi, Ravèna, 2005, pâǵ 345
  7. (CARPŚ) e (IT) "Al ciacarèr ed cà nostra", A.A.V.V., Chèrp, 1981.
  8. Ibidem.

Colegamèint estèren